<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321</id><updated>2011-04-22T00:48:08.769+02:00</updated><title type='text'>/home/daf</title><subtitle type='html'>blog de david ii</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>36</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-6080305037436072714</id><published>2007-03-28T00:23:00.000+02:00</published><updated>2007-03-28T00:32:32.281+02:00</updated><title type='text'>http://cdecdf.com/blog/</title><content type='html'>Me'n vaig.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A partir d'ara aquest blog estarà a:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;h2 align="center"&gt;&lt;a href="http://cdecdf.com/blog/"&gt;http://cdecdf.com/blog/&lt;/a&gt;&lt;/h2&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si us plau, actualitzeu el vostre lector de feeds a &lt;a href="http://cdecdf.com/blog/feed/"&gt;http://cdecdf.com/blog/feed/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-6080305037436072714?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/6080305037436072714/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=6080305037436072714' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/6080305037436072714'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/6080305037436072714'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/03/httpcdecdfcomblog.html' title='http://cdecdf.com/blog/'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-8536223459020050256</id><published>2007-03-22T00:19:00.000+01:00</published><updated>2007-03-22T00:57:11.615+01:00</updated><title type='text'>Vilafranca des del cel</title><content type='html'>Dissabte passat tornavem d'Alemanya Hèctor i jo quan vam vore açò des de l'avió:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://flickr.com/photos/dbarreda/429781508/"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://farm1.static.flickr.com/133/429781508_500e6ef8f4.jpg?v=0" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La conversa va ser la següent:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;- Hèctor: mira, ahí hi ha un parc eòlic; és molt gran...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- David: si, a Tarragona n'hi han alguns (feia poc que haviem passat els Pirineus).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Hèctor: mira, la fàbrica, la plaça de bous..., és Vilafranca!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algunes fotos més (ja sé que no es veu res, punxeu per a ampliar-les...):&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://flickr.com/photos/dbarreda/429781725/"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://farm1.static.flickr.com/146/429781725_ed84329a6f.jpg?v=0" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://flickr.com/photos/dbarreda/429782961/"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://farm1.static.flickr.com/178/429782961_04e456d768.jpg?v=0" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://flickr.com/photos/dbarreda/429784551/"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://farm1.static.flickr.com/154/429784551_262e595849.jpg?v=0" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sí que pareix Vilafranca, no?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight:bold;"&gt;Actualització:&lt;/span&gt; ja sé que no es veu bé, pareix ser que hi han incompatibilitats entre la meua plantilla super-estilitzada i el nou blogger beta al que he hagut de migrar... ara no tinc ganes de reparar-ho, ja ho faré...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-8536223459020050256?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/8536223459020050256/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=8536223459020050256' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/8536223459020050256'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/8536223459020050256'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/03/vilafranca-des-del-cel.html' title='Vilafranca des del cel'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-5515140489087368438</id><published>2007-03-09T18:14:00.000+01:00</published><updated>2007-03-09T18:17:18.140+01:00</updated><title type='text'>La noche boca arriba, un conte de Julio Cortázar</title><content type='html'>Y salían en ciertas épocas a cazar enemigos;&lt;br /&gt;le llamaban la guerra florida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A mitad del largo zaguán del hotel pensó que debía ser tarde y se apuró a salir a la calle y sacar la motocicleta del rincón donde el portero de al lado le permitía guardarla. En la joyería de la esquina vio que eran las nueve menos diez; llegaría con tiempo sobrado adonde iba. El sol se filtraba entre los altos edificios del centro, y él -porque para sí mismo, para ir pensando, no tenía nombre- montó en la máquina saboreando el paseo. La moto ronroneaba entre sus piernas, y un viento fresco le chicoteaba los pantalones.&lt;br /&gt;Dejó pasar los ministerios (el rosa, el blanco) y la serie de comercios con brillantes vitrinas de la calle Central. Ahora entraba en la parte más agradable del trayecto, el verdadero paseo: una calle larga, bordeada de árboles, con poco tráfico y amplias villas que dejaban venir los jardines hasta las aceras, apenas demarcadas por setos bajos. Quizá algo distraído, pero corriendo por la derecha como correspondía, se dejó llevar por la tersura, por la leve crispación de ese día apenas empezado. Tal vez su involuntario relajamiento le impidió prevenir el accidente. Cuando vio que la mujer parada en la esquina se lanzaba a la calzada a pesar de las luces verdes, ya era tarde para las soluciones fáciles. Frenó con el pié y con la mano, desviándose a la izquierda; oyó el grito de la mujer, y junto con el choque perdió la visión. Fue como dormirse de golpe.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Volvió bruscamente del desmayo. Cuatro o cinco hombres jóvenes lo estaban sacando de debajo de la moto. Sentía gusto a sal y sangre, le dolía una rodilla y cuando lo alzaron gritó, porque no podía soportar la presión en el brazo derecho. Voces que no parecían pertenecer a las caras suspendidas sobre él, lo alentaban con bromas y seguridades. Su único alivio fue oír la confirmación de que había estado en su derecho al cruzar la esquina. Preguntó por la mujer, tratando de dominar la náusea que le ganaba la garganta. Mientras lo llevaban boca arriba hasta una farmacia próxima, supo que la causante del accidente no tenía más que rasguños en la piernas. "Usté la agarró apenas, pero el golpe le hizo saltar la máquina de costado..."; Opiniones, recuerdos, despacio, éntrenlo de espaldas, así va bien y alguien con guardapolvo dándole de beber un trago que lo alivió en la penumbra de una pequeña farmacia de barrio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La ambulancia policial llegó a los cinco minutos, y lo subieron a una camilla blanda donde pudo tenderse a gusto. Con toda lucidez, pero sabiendo que estaba bajo los efectos de un shock terrible, dio sus señas al policía que lo acompañaba. El brazo casi no le dolía; de una cortadura en la ceja goteaba sangre por toda la cara. Una o dos veces se lamió los labios para beberla. Se sentía bien, era un accidente, mala suerte; unas semanas quieto y nada más. El vigilante le dijo que la motocicleta no parecía muy estropeada. "Natural", dijo él. "Como que me la ligué encima..." Los dos rieron y el vigilante le dio la mano al llegar al hospital y le deseó buena suerte. Ya la náusea volvía poco a poco; mientras lo llevaban en una camilla de ruedas hasta un pabellón del fondo, pasando bajo árboles llenos de pájaros, cerro los ojos y deseó estar dormido o cloroformado. Pero lo tuvieron largo rato en una pieza con olor a hospital, llenando una ficha, quitándole la ropa y vistiéndolo con una camisa grisácea y dura. Le movían cuidadosamente el brazo, sin que le doliera. Las enfermeras bromeaban todo el tiempo, y si no hubiera sido por las contracciones del estómago se habría sentido muy bien, casi contento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo llevaron a la sala de radio, y veinte minutos después, con la placa todavía húmeda puesta sobre el pecho como una lápida negra, pasó a la sala de operaciones. Alguien de blanco, alto y delgado se le acercó y se puso a mirar la radiografía. Manos de mujer le acomodaban la cabeza, sintió que lo pasaban de una camilla a otra. El hombre de blanco se le acercó otra vez, sonriendo, con algo que le brillaba en la mano derecha. Le palmeó la mejilla e hizo una seña a alguien parado atrás.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como sueño era curioso porque estaba lleno de olores y él nunca soñaba olores. Primero un olor a pantano, ya que a la izquierda de la calzada empezaban las marismas, los tembladerales de donde no volvía nadie. Pero el olor cesó, y en cambio vino una fragancia compuesta y oscura como la noche en que se movía huyendo de los aztecas. Y todo era tan natural, tenía que huir de los aztecas que andaban a caza de hombre, y su única probabilidad era la de esconderse en lo más denso de la selva, cuidando de no apartarse de la estrecha calzada que sólo ellos, los motecas, conocían.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo que más lo torturaba era el olor, como si aun en la absoluta aceptación del sueño algo se revelara contra eso que no era habitual, que hasta entonces no había participado del juego. "Huele a guerra", pensó, tocando instintivamente el puñal de piedra atravesado en su ceñidor de lana tejida. Un sonido inesperado lo hizo agacharse y quedar inmóvil, temblando. Tener miedo no era extraño, en sus sueños abundaba el miedo. Esperó, tapado por las ramas de un arbusto y la noche sin estrellas. Muy lejos, probablemente del otro lado del gran lago, debían estar ardiendo fuegos de vivac; un resplandor rojizo teñía esa parte del cielo. El sonido no se repitió. Había sido como una rama quebrada. Tal vez un animal que escapaba como él del olor a guerra. Se enderezó despacio, venteando. No se oía nada, pero el miedo seguía allí como el olor, ese incienso dulzón de la guerra florida. Había que seguir, llegar al corazón de la selva evitando las ciénagas. A tientas, agachándose a cada instante para tocar el suelo más duro de la calzada, dio algunos pasos. Hubiera querido echar a correr, pero los tembladerales palpitaban a su lado. En el sendero en tinieblas, buscó el rumbo. Entonces sintió una bocanada del olor que más temía, y saltó desesperado hacia adelante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;-Se va a caer de la cama -dijo el enfermo de la cama de al lado-. No brinque tanto, amigazo.&lt;br /&gt;Abrió los ojos y era de tarde, con el sol ya bajo en los ventanales de la larga sala. Mientras trataba de sonreír a su vecino, se despegó casi físicamente de la última a visión de la pesadilla. El brazo, enyesado, colgaba de un aparato con pesas y poleas. Sintió sed, como si hubiera estado corriendo kilómetros, pero no querían darle mucha agua, apenas para mojarse los labios y hacer un buche. La fiebre lo iba ganando despacio y hubiera podido dormirse otra vez, pero saboreaba el placer de quedarse despierto, entornados los ojos, escuchando el diálogo de los otros enfermos, respondiendo de cuando en cuando a alguna pregunta. Vio llegar un carrito blanco que pusieron al lado de su cama, una enfermera rubia le frotó con alcohol la cara anterior del muslo, y le clavó una gruesa aguja conectada con un tubo que subía hasta un frasco lleno de líquido opalino. Un médico joven vino con un aparato de metal y cuero que le ajustó al brazo sano para verificar alguna cosa. Caía la noche, y la fiebre lo iba arrastrando blandamente a un estado donde las cosas tenían un relieve como de gemelos de teatro, eran reales y dulces y a la vez ligeramente repugnantes, como estar viendo una película aburrida y pensar que sin embargo en la calle es peor, y quedarse.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vino una taza de maravilloso caldo de oro oliendo a puerro, a apio, a perejil. Un trocito de pan, mas precioso que todo un banquete, se fue desmigajando poco a poco. El brazo no le dolía nada y solamente en la ceja, donde lo habían suturado, chirriaba a veces una punzada caliente y rápida. Cuando los ventanales de enfrente viraron a manchas de un azul oscuro, pensó que no iba a ser difícil dormirse. Un poco incómodo, de espaldas, pero al pasarse la lengua por los labios resecos y calientes sintió el sabor del caldo, y suspiró de felicidad, abandonándose.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primero fue una confusión, un atraer hacia sí todas las sensaciones por un instante embotadas o confundidas. Comprendía que estaba corriendo en plena oscuridad, aunque arriba el cielo cruzado de copas de árboles era menos negro que el resto. "La calzada", pensó. "Me salí de la calzada." Sus pies se hundían en un colchón de hojas y barro, y ya no podía dar un paso sin que las ramas de los arbustos le azotaran el torso y las piernas. Jadeante, sabiéndose acorralado a pesar de la oscuridad y el silencio, se agachó para escuchar. Tal vez la calzada estaba cerca, con la primera luz del día iba a verla otra vez. Nada podía ayudarlo ahora a encontrarla. La mano que sin saberlo él, aferraba el mango del puñal, subió como un escorpión de los pantanos hasta su cuello, donde colgaba el amuleto protector. Moviendo apenas los labios musitó la plegaria del maíz que trae las lunas felices, y la súplica a la Muy Alta, a la dispensadora de los bienes motecas. Pero sentía al mismo tiempo que los tobillos se le estaban hundiendo despacio en el barro, y al la espera en la oscuridad del chaparral desconocido se le hacía insoportable. La guerra florida había empezado con la luna y llevaba ya tres días y tres noches. Si conseguía refugiarse en lo profundo de la selva, abandonando la calzada mas allá de la región de las ciénagas, quizá los guerreros no le siguieran el rastro. Pensó en la cantidad de prisioneros que ya habrían hecho. Pero la cantidad no contaba, sino el tiempo sagrado. La caza continuaría hasta que los sacerdotes dieran la señal del regreso. Todo tenía su número y su fin, y él estaba dentro del tiempo sagrado, del otro lado de los cazadores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Oyó los gritos y se enderezó de un salto, puñal en mano. Como si el cielo se incendiara en el horizonte, vio antorchas moviéndose entre las ramas, muy cerca. El olor a guerra era insoportable, y cuando el primer enemigo le saltó al cuello casi sintió placer en hundirle la hoja de piedra en pleno pecho. Ya lo rodeaban las luces y los gritos alegres. Alcanzó a cortar el aire una o dos veces, y entonces una soga lo atrapó desde atrás.&lt;br /&gt;-Es la fiebre -dijo el de la cama de al lado-. A mí me pasaba igual cuando me operé del duodeno. Tome agua y va a ver que duerme bien.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al lado de la noche de donde volvía la penumbra tibia de la sala le pareció deliciosa. Una lámpara violeta velaba en lo alto de la pared del fondo como un ojo protector. Se oía toser, respirar fuerte, a veces un diálogo en voz baja. Todo era grato y seguro, sin acoso, sin... Pero no quería seguir pensando en la pesadilla. Había tantas cosas en qué entretenerse. Se puso a mirar el yeso del brazo, las poleas que tan cómodamente se lo sostenían en el aire. Le habían puesto una botella de agua mineral en la mesa de noche. Bebió del gollete, golosamente. Distinguía ahora las formas de la sala, las treinta camas, los armarios con vitrinas. Ya no debía tener tanta fiebre, sentía fresca la cara. La ceja le dolía apenas, como un recuerdo. Se vio otra vez saliendo del hotel, sacando la moto. Quién hubiera pensado que la cosa iba a acabar así? Trataba de fijar el momento del accidente, y le dio rabia advertir que había ahí como un hueco, un vacío que no alcanzaba a rellenar. Entre el choque y el momento en que lo habían levantado del suelo, un desmayo o lo que fuera no le dejaba ver nada. Y al mismo tiempo tenía la sensación de que ese hueco, esa nada, había durado una eternidad. No, ni siquiera tiempo, más bien como si en ese hueco él hubiera pasado a través de algo o recorrido distancias inmensas. El choque, el golpe brutal contra el pavimento. De todas maneras al salir del pozo negro había sentido casi un alivio mientras los hombres lo alzaban del suelo. Con el dolor del brazo roto, la sangre de la ceja partida, la contusión en la rodilla; con todo eso, un alivio al volver al día y sentirse sostenido y auxiliado. Y era raro. Le preguntaría alguna vez al médico de la oficina. Ahora volvía a ganarlo el sueño, a tirarlo despacio hacia abajo. La almohada era tan blanda, y en su garganta afiebrada la frescura del agua mineral. Quizá pudiera descansar de veras, sin las malditas pesadillas. La luz violeta de la lámpara en lo alto se iba apagando poco a poco.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como dormía de espaldas, no lo sorprendió la posición en que volvía a reconocerse, pero en cambio el olor a humedad, a piedra rezumante de filtraciones, le cerró la garganta y lo obligó a comprender. Inútil abrir los ojos y mirar en todas direcciones; lo envolvía una oscuridad absoluta. Quiso enderezarse y sintió las sogas en las muñecas y los tobillos. Estaba estaqueado en el piso, en un suelo de lajas helado y húmedo. El frío le ganaba la espalda desnuda, las piernas. Con el mentón buscó torpemente el contacto con su amuleto, y supo que se lo habían arrancado. Ahora estaba perdido, ninguna plegaria podía salvarlo del final. Lejanamente, como filtrándose entre las piedras del calabozo, oyó los atabales de la fiesta. Lo habían traído al teocalli, estaba en las mazmorras del templo a la espera de su turno.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Oyó gritar, un grito ronco que rebotaba en las paredes. Otro grito, acabando en un quejido. Era él que gritaba en las tinieblas, gritaba porque estaba vivo, todo su cuerpo se defendía con el grito de lo que iba a venir, del final inevitable. Pensó en sus compañeros que llenarían otras mazmorras, y en los que ascendían ya los peldaños del sacrificio. Gritó de nuevo sofocadamente, casi no podía abrir la boca, tenía las mandíbulas agarrotadas y a la vez como si fueran de goma y se abrieran lentamente, con un esfuerzo interminable. El chirriar de los cerrojos lo sacudió como un látigo. Convulso, retorciéndose, luchó por zafarse de las cuerdas que se le hundían en la carne. Su brazo derecho, el mas fuerte, tiraba hasta que el dolor se hizo intolerable y hubo que ceder. Vio abrirse la doble puerta, y el olor de las antorchas le llegó antes que la luz. Apenas ceñidos con el taparrabos de la ceremonia, los acólitos de los sacerdotes se le acercaron mirándolo con desprecio. Las luces se reflejaban en los torsos sudados, en el pelo negro lleno de plumas. Cedieron las sogas, y en su lugar lo aferraron manos calientes, duras como el bronce; se sintió alzado, siempre boca arriba, tironeado por los cuatro acólitos que lo llevaban por el pasadizo. Los portadores de antorchas iban adelante, alumbrando vagamente el corredor de paredes mojadas y techo tan bajo que los acólitos debían agachar la cabeza. Ahora lo llevaban, lo llevaban, era el final. Boca arriba, a un metro del techo de roca viva que por momentos se iluminaba con un reflejo de antorcha. Cuando en vez del techo nacieran las estrellas y se alzara ante él la escalinata incendiada de gritos y danzas, sería el fin. El pasadizo no acababa nunca, pero ya iba a acabar, de repente olería el aire libre lleno de estrellas, pero todavía no, andaban llevándolo sin fin en la penumbra roja, tironeándolo brutalmente, y él no quería, pero como impedirlo si le habían arrancado el amuleto que era su verdadero corazón, el centro de su vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salió de un brinco a la noche del hospital, al alto cielo raso dulce, a la sombra blanda que lo rodeaba. Pensó que debía haber gritado, pero sus vecinos dormían callados. En la mesa de noche, la botella de agua tenía algo de burbuja, de imagen traslúcida contra la sombra azulada de los ventanales. Jadeó buscando el alivio de los pulmones, el olvido de esas imágenes que seguían pegados a sus párpados. Cada vez que cerraba los ojos las veía formarse instantáneamente, y se enderezaba aterrado pero gozando a la vez del saber que ahora estaba despierto, que la vigilia lo protegía, que pronto iba a amanecer, con el buen sueño profundo que se tiene a esa hora, sin imágenes, sin nada... Le costaba mantener los ojos abiertos, la modorra era más fuerte que él. Hizo un último esfuerzo, con la mano sana esbozó un gesto hacia la botella de agua; no llegó a tomarla, sus dedos se cerraron en un vacío otra vez negro, y el pasadizo seguía interminable, roca tras roca, con súbitas fulguraciones rojizas, y él boca arriba gimió apagadamente porque el techo iba a acabarse, subía, abriéndose como una boca de sombra, y los acólitos se enderezaban y de la altura una luna menguante le cayó en la cara donde los ojos no querían verla, desesperadamente se cerraban y abrían buscando pasar al otro lado, descubrir de nuevo el cielo raso protector de la sala. Y cada vez que se abrían era la noche y la luna mientras lo subían por la escalinata, ahora con la cabeza colgando hacia abajo, y en lo alto estaban las hogueras, las rojas columnas de rojo perfumado, y de golpe vio la piedra roja, brillante de sangre que chorreaba, y el vaivén de los pies del sacrificado, que arrastraban para tirarlo rodando por las escalinatas del norte. Con una última esperanza apretó los párpados, gimiendo por despertar. Durante un segundo creyó que lo lograría, porque estaba otra vez inmóvil en al cama, a salvo del balanceo cabeza abajo. Pero olía a muerte y cuando abrió los ojos vio la figura ensangrentada del sacrificador que venía hacia él con el cuchillo de piedra en la mano. Alcanzó a cerrar otra vez los párpados, aunque ahora sabía que no iba a despertarse, que estaba despierto, que el sueño maravilloso había sido el otro, absurdo como todos los sueños; un sueño en el que había andado por extrañas avenidas de una ciudad asombrosa, con luces verdes y rojas que ardían sin llama ni humo, con un enorme insecto de metal que zumbaba bajo sus piernas. En la mentira infinita de ese sueño también lo habían alzado del suelo, también alguien se le había acercado con un cuchillo en la mano, a él tendido boca arriba, a él boca arriba con los ojos cerrados entre las hogueras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Julio Cortázar, "Final del Juego", Ed. Sudamericana, Bs.As. 1993)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-5515140489087368438?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/5515140489087368438/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=5515140489087368438' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/5515140489087368438'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/5515140489087368438'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/03/la-noche-boca-arriba-un-conte-de-julio.html' title='La noche boca arriba, un conte de Julio Cortázar'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-117217049230402905</id><published>2007-02-22T19:45:00.000+01:00</published><updated>2007-02-22T21:52:05.630+01:00</updated><title type='text'>Sobre estudiar deutsch</title><content type='html'>Us publico un d'aquestos &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cadena_de_correo_electr%C3%B3nico"&gt;e-mails-cadena&lt;/a&gt; que oplin el nostre &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gmail"&gt;inbox&lt;/a&gt; cada dia. Aquest es tracta d'un &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Chiste"&gt;acudit&lt;/a&gt; sobre l'&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alemany"&gt;alemany&lt;/a&gt;, un &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Idioma"&gt;idioma&lt;/a&gt; molt interessant... (ho publico en &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%A0"&gt;castellà&lt;/a&gt; perquè me fa &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Perro"&gt;perro&lt;/a&gt; traduir-lo).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Aprender alemán es fácil&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con esto os terminareis de convencer sobre la facilidad de dominar la lengua germana. La lengua alemana es relativamente fácil. El que sabe latín y está habituado a las declinaciones lo aprende enseguida. Esto lo dicen los profesores de alemán en la primera lección. Y comienzan a estudiar: der, des, dem, den, die y dicen que luego va todo seguido.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¡Es sencillísimo! Para verlo claro, vamos a estudiar bien el alemán con un ejemplo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Primero, se toma un libro de alemán. Es un magnifico volumen, forrado en tela, publicado en Dortmund, y trata de los usos y costumbres de los Hotentotes (en alemán hottentotten). Cuenta que los canguros, (Beutelratten) son capturados y metidos en jaulas, (Kotter), cubiertas con una tela (Lattengitter) para protegerlos de la intemperie. Esas jaulas se llaman en alemán jaulas cubiertas con una tela (Lattengitterkotter) y cuando tienen dentro al canguro, a esto se le llama (Lattengitterkotterbeutelratten), el canguro de la jaula cubierta de tela.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un día los Hotentotes arrestaron a un asesino (Attentater), acusado de haber matado a una madre (Mutter) hotentota (Hottentottenmutter), madre de un niño tonto y tartamudo (stottertrottel). Esta madre toma en alemán el nombre de Hottentottenstottertrottelmutter y su asesino se llama Hottentottenstottertrottelmutterattentater.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La policía lo ha capturado y lo ha metido en una jaula de canguro, (Beuteirattenlattengitterkotter), pero el preso se ha escapado. En seguida comienza la búsqueda y pronto viene un guerrero Hotentote gritando:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¡He capturado al Asesino! (Attentater)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¿A cuál? -- pregunta el jefe&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Al Lattengitterkotterbeutelratterattentater -- contesta el guerrero.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¿Como que al asesino que esta en la jaula de canguros cubierta de tela? -- dijo el jefe de los Hotentotes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Sí, es --responde a duras penas el indígena-- el Hottentottenstottertrottelmutteratentater (el asesino de la madre hotentota del niño tonto y tartamudo).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Anda, demonios --contesta el jefe hotentote-- podías haber dicho desde el principio que habías capturado al Hottentotterstottertrottelmutterlattengitterkotterbeutelrattenattentater.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como se puede ver, el alemán es facilísimo. Basta un poco de interés.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-117217049230402905?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/117217049230402905/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=117217049230402905' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117217049230402905'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117217049230402905'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/02/sobre-estudiar-deutsch.html' title='Sobre estudiar deutsch'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-117097922980179223</id><published>2007-02-08T23:39:00.000+01:00</published><updated>2007-02-11T09:57:12.403+01:00</updated><title type='text'>Plataforma anti-soport gratuït a microsoft</title><content type='html'>Pareix ser que després d'un munt d'anys de desenvolupament i uns quants endarreriments ha sortit a la venda el nou windoze.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pues molt bé.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No és la meua intenció parlar sobre això, hi ha un montó d'informació en la xarxa que podeu consultar sense dificultat  (a més ja vam comentar &lt;a href="http://dbarreda.blogspot.com/2006/07/15-raons-per-canviar-te-ubuntu-en.html"&gt;15 raons per a canviar a ubuntu en comptes d'actualitzar a vista&lt;/a&gt;).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El que pretenc amb aquest post és fer una crida a tots aquells "&lt;a href="http://www.sromero.org/linux/pringao/Pringao_Howto.html"&gt;babaus&lt;/a&gt;" (quina paraula més catalana...), "familiars que tenen idea d'ordinadors", "amics informàtics" que donem suport gratuït a usuaris de windoze per a que deixem de fer-ho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ja n'hi ha prou d'això de formatejar-los l'ordinador cada vegada que els entra un virus, d'instal·lar-los software piratejat... S'ha acabat això d'instal·lar windoze (i menys pirata), que ho paguen si volen, i si no, disposen de moltíssimes alternatives en software lliure. Ahí si que podem ajudar-los!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'excusa perfecta serà:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Ho sent, no sé com funciona el windoze vista eixe, jo utilitzo [qualsevol sistema operatiu lliure, el teu favorit], si vols et puc ajudar a instal·lar-lo.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hem d'acabar amb la llegenda urbana de que "Windows és fàcil".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És fàcil perquè existeix un bon grapat de babaus que fem que ho siga.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Deixem de donar-los suport i vorem com de fàcil és per a usuaris que no tenen massa idea d'informàtica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(&lt;a href="http://www.sromero.org/linux/pringao/Pringao_Howto.html"&gt;Pringao Howto&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-117097922980179223?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/117097922980179223/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=117097922980179223' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117097922980179223'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117097922980179223'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/02/plataforma-anti-soport-gratut.html' title='Plataforma anti-soport gratuït a microsoft'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-117070337404367322</id><published>2007-02-05T20:02:00.000+01:00</published><updated>2007-02-05T20:22:54.056+01:00</updated><title type='text'>Anunciant sistemes operatius</title><content type='html'>&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Linus_Torvalds"&gt;Linus&lt;/a&gt; alliberà el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kernel"&gt;kernel&lt;/a&gt; 2.6.20 amb &lt;a href="http://lkml.org/lkml/2007/2/4/119"&gt;aquest graciós missatge&lt;/a&gt;. Alguns dels comentaris van ser:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El &lt;a href="http://linux.slashdot.org/comments.pl?sid=220576&amp;cid=17883730"&gt;primer&lt;/a&gt;:&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Quan &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple"&gt;Apple&lt;/a&gt; va llançar el seu darrer &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_operatiu"&gt;sistema operatiu&lt;/a&gt; van parlar de tots els colors meravellosos que tenia, i la música guai que podies escoltar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan Microsoft va llançar &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Windoze"&gt;Vista&lt;/a&gt; van parlar de tots els colors meravellosos que tenia, i la música guai que podies escoltar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La darrera versió de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux"&gt;Linux&lt;/a&gt; proclama la virtualització, hipervisors, microoptimitzacions i alguna cosa sobre un arbre radix sense forrellats (locks).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;He dit.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://linux.slashdot.org/comments.pl?sid=220576&amp;amp;cid=17883824"&gt;Correcció&lt;/a&gt;:&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Parlant tècnicament, "&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux"&gt;Linux&lt;/a&gt;" només es refereix al &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kernel"&gt;nucli&lt;/a&gt;. Així que no podrà haver colors bonics ni música per a escoltar amb només el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kernel"&gt;nucli&lt;/a&gt; (tret que estiguis enganxat al &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LSD"&gt;LSD&lt;/a&gt;).&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;I un altre &lt;a href="http://linux.slashdot.org/comments.pl?sid=220576&amp;cid=17884030"&gt;respon&lt;/a&gt;:&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Estic enganxat al &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LSD"&gt;LSD&lt;/a&gt;, capullo insensible! I els colors són molt xulos si els escoltes!&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;Genials...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://mnm.uib.es/gallir/posts/2007/02/05/968/"&gt;de Software Libre&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-117070337404367322?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/117070337404367322/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=117070337404367322' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117070337404367322'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117070337404367322'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/02/anunciant-sistemes-operatius.html' title='Anunciant sistemes operatius'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-117002880952757147</id><published>2007-01-29T00:57:00.000+01:00</published><updated>2007-01-29T01:00:09.536+01:00</updated><title type='text'>Revolució</title><content type='html'>&lt;p class="cita"&gt;En una època d'universal engany, dir la veritat constitueix un acte revolucionari&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;- cita de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1984_%28llibre%29"&gt;1984&lt;/a&gt;, de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/George_Orwell"&gt;George Orwell&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-117002880952757147?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/117002880952757147/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=117002880952757147' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117002880952757147'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/117002880952757147'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/01/revoluci.html' title='Revolució'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-116976072245787060</id><published>2007-01-25T22:23:00.000+01:00</published><updated>2007-01-25T22:32:02.470+01:00</updated><title type='text'>Jo volia... un sistema operatiu...</title><content type='html'>Llig en una pàgina que es diu &lt;a href="http://www.getacoder.com"&gt;http://www.getacoder.com&lt;/a&gt; una petició interessant. La web és de programadors &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Freelance"&gt;freelance&lt;/a&gt; on gent proposa projectes i el preu que està disposat a pagar pel projecte i els programadors poden triar el projecte que més s'ajusta a les habilitats de cadascú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pues un tio va i demana un sistema operatiu, haha...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Hi,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;So I'm posting for a rather large project. I need someone to program me a new OS (Operasting System) that looks different than Ms Windows XP etc. but has the same style. It does not need to run on a mac but all the other PCs. It's supposed to have a stylish look with clear edges etc. And ITS NOT SUPPOSED TO BE JUST A REDESIGNED WINDOWS as I'm going to sell that operating system later on. It's going to be called BlueOrb.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;These are some important points :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;It should have ALL THE FEATURES that Windows Xp Professional has.&lt;br /&gt;ALL the files that run on Windows XP ust also run on the BlueOrb OS.&lt;br /&gt;It must have a very user-friendly interface (like MS WINDOWS XP)&lt;br /&gt;When it gets Installed, the user needs to insert a serial number.&lt;br /&gt;It HAS to be HACKER SAFE!&lt;br /&gt;It must be quick and good looking.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Note that I only accept quality work and do not want any quickly done BS.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Interessants són les peticións, que siga com Windoze XP Professional i que tot el que ací funcione en BlueOrb OS també, que siga segur i bonic..., quines especificacións més guais...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les respostes a la petició també són bones:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;    &lt;br /&gt;Hi. I can do this for you next week, when I plan on taking a break from a nonotech based / atomic fission driven search engine thats going to make larry page wet his pants. 6 days to code, 1 to rest. It will be written from scratch and completely original in design, so don't worry about copyright bs. I plan to write the entire OS in C, and blindfolded, if its all the same to you. 100% secure will not be a problem either...In fact the OS will be designed to leverage jedi mind tricks to kill anyone that even thinks about breaking in. (i was thinking maybe make them chop off their feet and jump up and down until their empty would be fair). Anyways, I'm gonna smoke some more crack, maybe you should do the same. Thanks!&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://www.getacoder.com/projects/need_operating_system_42879.html"&gt;getacoder&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-116976072245787060?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/116976072245787060/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=116976072245787060' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116976072245787060'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116976072245787060'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/01/jo-volia-un-sistema-operatiu.html' title='Jo volia... un sistema operatiu...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-116821426739617936</id><published>2007-01-08T00:50:00.000+01:00</published><updated>2007-01-21T16:59:28.613+01:00</updated><title type='text'>Política</title><content type='html'>&lt;p class="cita"&gt;El mag va fer un gest i va desaparèixer la fam, va fer altre gest i va desaparèixer la injustícia, va fer altre gest i s'acabà la guerra. El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag.&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;- cita de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Woody_Allen"&gt;Woody Allen&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-116821426739617936?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/116821426739617936/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=116821426739617936' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116821426739617936'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116821426739617936'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2007/01/poltica.html' title='Política'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-116748116263155498</id><published>2006-12-30T13:18:00.000+01:00</published><updated>2006-12-30T13:25:49.296+01:00</updated><title type='text'>Bon Nadal!!!</title><content type='html'>Ja sé que és una mica tard, però més val tard que mai, així que:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.flickr.com/photos/dbarreda/338364045/" title="bon nadal"&gt;&lt;img src="http://farm1.static.flickr.com/158/338364045_8e5193e932_o.gif" width="500" height="250" alt="bon nadal" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-116748116263155498?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/116748116263155498/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=116748116263155498' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116748116263155498'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116748116263155498'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/12/bon-nadal.html' title='Bon Nadal!!!'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-116612451780579433</id><published>2006-12-14T19:43:00.000+01:00</published><updated>2006-12-15T00:22:52.000+01:00</updated><title type='text'>Les lleis de Murphy per a la informàtica</title><content type='html'>Fa molt de temps que tinc aquest text rondant el correu electrònic i inclús el vaig penjar en la &lt;a href="http://www4.uji.es/%7Eal066358/"&gt;pàgina que tinc a la uji&lt;/a&gt; fa molt de temps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I m'abellía publicar-lo ací al blog, ja que m'he molestat en fer una &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Traducci%C3%B3_cutre"&gt;traducció cutre&lt;/a&gt; al català.&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Les lleis que governen la informàtica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Si alguna cosa pot fallar, fallarà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Si hi ha la possibilitat que algunes coses fallin, la que causarà més danys serà la primera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. Si alguna cosa no pot fallar, ho farà malgrat tot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. Si s'aprecia que existeixen quatre possibles maneres que alguna cosa pugui fallar, i s'esbiaixen, de seguida es desenvoluparà una cinquena per a la qual no s'està preparat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. Per elles mateixes, les coses tendeixen a anar de mal en pitjor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6. Si alguna cosa sembla que va bé, és obvi que s'ha passat alguna cosa per alt.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7. La Natura sempre està del costat de l'error ocult.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;8. La Natura és gossa.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Comentari d'O'Toole a les lleis de Murphy&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Murphy era un optimista.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Teoremes de Ginsgberg&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. No pots guanyar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. No pots desemempatar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. I tampoc pots abandonar el joc.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Segon corol·lari de Forsyth's a les lleis de Murphy&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el moment que veus la llum al final del túnel, es cau el sostre damunt.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Weiler&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Res és impossible per a l'home que no ha de fer-ho per si mateix.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;I les que més m'agraden:&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Lleis de la programació d'ordinadors&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Qualsevol programa, quan funciona, ja és obsolet.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Qualsevol programa costa més i dura més cada vegada que s'executa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. Si un programa és útil, haurà ser modificat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. Si un programa no és útil, haurà ser documentat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. Qualsevol programa tendeix a expandir-se fins a omplir tota la memòria disponible.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6. El valor d'un programa és inversament proporcional al pes dels seus "outputs".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7. La complexitat d'un programa creix fins que excedeix la capacitat del programador que ha de mantenir-lo.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Pierce&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;IN ANY COMPUTER SYSTEM, THE MACHINE WILL ALWAYS MISINTERPRET, MISCONSTRUE, MISPRINT, OR NOT EVALUATE ANY MATH OR SUBROUTINES OR FAIL TO PRINT ANY OUTPUT ON AT LEAST THE FIRST RUN THROUGH.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Corol·lari a la Llei de Pierce&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan un compilador accepta un programa sense error, en la seva primera passada, segur que el programa no fa el que es desitja.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Addició a les lleis de Murphy&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la Natura res és sempre correcte. En conseqüència, si tot anara bé... alguna cosa estaria equivocada.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Brook&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si a la primera no funciona, transforma el teu joc de dades.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Grosch&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;COMPUTING POWER INCREASES AS THE SQUARE OF THE COST.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de la entomologia informàtica de Lubarsky&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre hi ha un error (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Error_de_software"&gt;bug&lt;/a&gt;) mes.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Segona llei de Weinberg&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si els constructors haguessin construït els edificis de la manera que els programadors van escriure els programes, llavors el primer pardal fuster hagués destruït la civilització.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Gumperson&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La probabilitat que alguna cosa succeeixi està en relació inversa al desitjat.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Gummidge&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L' acumulació d'experiència varia en relació inversa al número de declaracions enteses pel público en general.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Primera llei de Zymurgy sobre l'evolució de sistemes dinàmics&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vegada obres una llanda de cucs, la única manera de tornar-los a ficar dins és usar una llanda major (els vells mai moren, solament es desenvolupen en llandes majors).&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Harvard aplicada als ordinadors&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sota les condicions més rigorosament controlades de pressió, temperatura, volum, humitat i altres variables, l'ordinador farà el que li de la gana.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Sattinger&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Funciona millor si ho connectes.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Jenkinson&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No funcionarà.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Aproximació al postulat de Horner&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'experiència varia en relació directa amb l'equip que s'espatlla.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Kheops&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mai es construeix res sobre plànols o amb pressupost&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Regla de precisió&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan t'acostes a la solució d'un problema sempre ajuda si saps la resposta.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Setena excepció de Zymurg a la llei de Murphy&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan plou, et mulles.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Lleis de Pudder&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Tot el que comença bé acaba malament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Tot el que comença malament acaba pitjor.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Regla de Westheimer&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per a estimar el temps que pren fer una tasca: estima el temps que penses que durés, mutiplica'l per dos i canvia la unitat de mesura a la següent unitat mes alta. Per tant posa dos dies per a una hora de tasca.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Teorema de Stockmayer&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si sembla fàcil, és dur. I si sembla dur, està maleïdament prop de l'impossible.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Corol·lari d'Atwoods&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No es perden els llibres al prestar-los excepte aquells que volies conservar especialment.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Tercera llei de Johnson&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si et falta un numero de qualsevol revista, serà el que conté l'article, explicacions o instal·lació, que estaves més ansiós per llegir.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Corol·lari a la tercera llei de Johnson&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ja sigui que et falti, ho hagis perdut o llençat, que sigui dels teus amics.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei del Harper's Magazine&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mai es troba l'article fins que es reemplaça.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Brooke&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Incorporar potència a un programari antiquat ho retarda mes.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Quarta llei de Finagle&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una vegada espatllat un treball, qualsevol cosa feta per a millorar-lo solament ho empitjora.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Regla de Featherkile&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Qualsevol cosa que vas fer, no és el que vas planejar.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Llei de Flap&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De tot objecte inanimat, independentment de la seua posició, configuració o propòosit, es pot esperar actue en qualsevol moment de forma totalment inesperada, ja sigui per raons totalment fosques o completament misterioses.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;1. Llei de Mikie de la darrera reconciliació: La vida és dura, però m'agrada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Teorema de Patrick: Si l'experiment funciona, has d'estar usant l'equip equivocat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;3. La constant variable de Cooke: és aquella que, quan la multipliques, divideixes, sumes o restes al resultat obtingut, et dóna el resultat que hauries haver obtingut en primer lloc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;4. Llei de Perkin de la perversitat dels objectes inanimats: qualsevol objecte inanimat, independentment de la seua composició o configuració, ha d'esperar-se que es comporti en qualsevol moment d'una manera completament inesperada, per raons que són totalment fosques o misterioses.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;5. Axioma d'Allen: quan tota la resta falla, llegix les instruccions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;6. Principi de les peces de recanvi: la facilitat per a trobar les petites peces que cauen de la taula de treball, és directament proporcional a la grandària de la peça, i inversament proporcional a la seva importància per a completar el treball.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;7. El corol·lari de la compensació: l'experiment ha de ser considerat un èxit, sino més del 50% dels resultats obtinguts, han de ser descartats per a obtenir una correspondència amb la teoria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;8. Llei de Gumperson: la probabilitat que un succés ocorri és inversament proporcional a la seua desitjabilitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;9. Principi d'ordenació: aquells elements necessaris per a completar l'experiment d'ahir, no han de ser ordenats mes tard de matí a la tarda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;10. Principi fonamental: per definició, quan explores el desconegut, no saps el que et pots trobar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;11. El factor d'inutilitat: ningun experiment és un complet fracàs, sempre pot servir com un mal exemple.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;12. La regla d'or: qui té l'or fa les regles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;13. Axioma d'Arias: la probabilitat que sobrevingui una apagada quan estigues treballant en l'ordinador, és directament proporcional a la importància del treball.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;Altres contribucions&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les ganes de miccionar no solament augmenten en proporció GM0/d, sinó que la probabilitat de trobar el W.C. ocupat són majors quan les ganes de miccionar inicials són majors. (GM0 = ganes de miccionar inicials)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si ha de passar alguna cosa, passarà el pitjor.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://www4.uji.es/%7Eal066358/curio/murphy.html"&gt;la meua peich&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-116612451780579433?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/116612451780579433/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=116612451780579433' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116612451780579433'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116612451780579433'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/12/les-lleis-de-murphy-per-la-informtica.html' title='Les lleis de Murphy per a la informàtica'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-116525376148069176</id><published>2006-12-04T18:25:00.000+01:00</published><updated>2006-12-04T20:18:40.403+01:00</updated><title type='text'>Si no utilitzes Software Lliure, canvia't!</title><content type='html'>Si llegiu habitualment aquest blog suposo que ja sabreu que la meua ideologia del &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari"&gt;software&lt;/a&gt; va encaminada cap a la filosofia del &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure"&gt;software lliure&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doncs bé, us enllaço amb una campanya (em penso que &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xile"&gt;xilena&lt;/a&gt;) amb un clar emblema: ¡Mejor Cámbiese! L'objectiu és, com no, donar a conèixer el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure"&gt;software lliure&lt;/a&gt; i incitar a conèixer-lo, descubrir-lo i utilitzar-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També ens fa un recull de deu motius pels que utilitzar &lt;a href="http://www.difundefirefox.com/"&gt;firefox&lt;/a&gt; i no ie. A pesar de la gran extensió de &lt;a href="http://www.difundefirefox.com/"&gt;firefox&lt;/a&gt; encara hi ha molta gent que utilitza ie.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És molt important donar a conèixer els avantatges del &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure"&gt;software lliure&lt;/a&gt; sobre el software privatiu!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.muestrate.cl/mejorvayase/mejorvayase.php" title="Campaña Mejor Cámbiese" target="_blank"&gt;&lt;img src="http://www.muestrate.cl/mejorvayase/mejorvayase252x80.png" alt="Banner Mejor Cámbiese" style="border: 0pt none ;" border="0" height="80" width="252" align="right"/&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de: &lt;a href="http://www.muestrate.cl/mejorvayase/mejorvayase.php"&gt;http://www.muestrate.cl/mejorvayase/mejorvayase.php&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per cert, ja que estem afegixc també un enllaç de difusió de &lt;a href="http://www.difundefirefox.com/"&gt;firefox&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.difundefirefox.com"&gt;&lt;img src="http://www.difundefirefox.com/files/120x240FF2b.gif" alt="Firefox"/ align="right"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(enllaç: &lt;a href="http://www.difundefirefox.com/"&gt;Difunde firefox&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-116525376148069176?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/116525376148069176/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=116525376148069176' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116525376148069176'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116525376148069176'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/12/si-no-utilitzes-software-lliure.html' title='Si no utilitzes Software Lliure, canvia&apos;t!'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-116092934212585718</id><published>2006-10-15T17:47:00.000+02:00</published><updated>2006-10-15T18:23:27.073+02:00</updated><title type='text'>John Cage 4'33''</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/John_Cage_pl2.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/200/John_Cage_pl2.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/John_Cage"&gt;John Cage&lt;/a&gt; (1912-1992) va ser un compositor  de música experimental que va viure durant el segle XX. També va ser escriptor i va realitzar espectacles visuals, encara que se'l recorda més com a compositor, ja que continúa un corrent de música de principis del segle XX basat en la innovació a tots els nivells. El seu cas destaca especialment per la composició de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Aleatoric_music"&gt;música aleatòria&lt;/a&gt;, la utilització i creació de nous instruments (com el seu famós &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Piano"&gt;piano&lt;/a&gt; preparat) o la &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Electronic_music"&gt;música electrònica&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una de les seues composicions més famoses és sens dubte &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/4%2733%22"&gt;4'33''&lt;/a&gt;. Es tracta d'una composició original per a piano (estrenada pel famós pianista &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/David_Tudor"&gt;David Tudor&lt;/a&gt;) estructurada en tres moviments durant els quals el pianista no tocava el piano realment en cap moment, és a dir, només es sentia el &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Silence"&gt;silenci&lt;/a&gt; durant els 4 minuts i 33 segons exactament que durava la peça.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podeu vore &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=hUJagb7hL0E"&gt;ací&lt;/a&gt; un interessant video de la versió orquestrada d'aquesta fabulosa composició.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="425" height="350"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/9KAPDBs603Y"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="wmode" value="transparent"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/9KAPDBs603Y" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="350"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És interessant veure al director no marcar ni un sol compàs control·lant amb un rellotge la durada de la peça i veure als músics passar pàgina al finalitzar cada moviment, amb els corresponents esternuts de la gent i dels músics. I alerta, els aplaudiments del públic duren uns dos minuts. Impresionant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És també relativament senzill imaginar-nos com seria la partitura d'aquesta peça, amb tres moviments en &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tacet"&gt;Tacet&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/433score.0.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/320/433score.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, què us pareix?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://www.historynext.com/"&gt;HistoryNext&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-116092934212585718?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/116092934212585718/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=116092934212585718' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116092934212585718'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/116092934212585718'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/10/john-cage-433.html' title='John Cage 4&apos;33&apos;&apos;'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115997570819170291</id><published>2006-10-04T15:40:00.000+02:00</published><updated>2006-10-05T00:46:06.143+02:00</updated><title type='text'>[Llibre] 1984</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/00000000000000552.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/200/00000000000000552.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Títol:&lt;/span&gt; &lt;a href="http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001101565,00.html?codigo=2900001101565&amp;titulo=1984"&gt;1984&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Autor:&lt;/span&gt; George Orwell&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Tema:&lt;/span&gt; Novel·la&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Editorial:&lt;/span&gt; Ediciones Destino&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Pàgines:&lt;/span&gt; 334&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ISBN:&lt;/span&gt; 84-233-3503-8&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Idioma:&lt;/span&gt; Castellà&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Traducció:&lt;/span&gt; Rafael Vázquez Zamora&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sóc conscient de que és difícil dir res nou sobre &lt;a href="http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900001101565,00.html?codigo=2900001101565&amp;titulo=1984"&gt;1984&lt;/a&gt;, ja que possiblement és un dels més coneguts des que es va publicar; però l'acabo de llegir i la veritat és que m'ha paregut extremadament interessant tant per la forma de narrar la novel·la com pel contingut polític, les referències constants no definides a personatges de la història i la contínua relació amb el món real actual.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La novel·la, escrita l'any 1948, crea una realitat política distòpica situant l'acció aproximadament cap a l'any 1984, quan un Estat omnipresent encapçalat pel quasi diví Gran Germà basa els seus principis en la ignorància popular, la mentira i l'engany, la tortura i la guerra permanent el qual porta a un estat de llibertat totalment fictícia. Introdueix conceptes molt interessants com són els Ministeris de l'Amor, l'Abundància, la Veritat i la Pau, l'&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ingsoc"&gt;Ingsoc&lt;/a&gt;, la &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Novaparla"&gt;novaparla&lt;/a&gt;, la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Polic%C3%83%C2%ADa_del_pensamiento"&gt;Policia del Pensament&lt;/a&gt;, l'&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Habitaci%C3%83%C2%B3_101"&gt;habitació 101&lt;/a&gt;, etc (podeu trobar més informació en moltes adreces url). Tots aquestos com a objectiu de mantenir un macro-estat totalitari, de control·lar els moviments de cada individu i corregir les desviacions d'aquestos respecte a les idees fixes de l'Estat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;També m'ha resultat interessant les referències que fa a la història real, sobretot a les pràctiques de la Unió Soviètica i a l'Alemanya Nazi, així com a la Dictadura Franquista. Però sobretot crea un gran clima de tensió, desesperació i impotència a causa de la identificació amb el protagonista, Winston Smith. De fet m'agrada més el títol original de l'autor, &lt;i&gt;The Last Man in Europe.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Molts comentaristes suggereixen paralelismes entre la societat actual i el tipus de societat orwelliana. Serà Google amb el seu &lt;a href="http://www.microsiervos.com/archivo/internet/google-plan-dominar-mundo.html"&gt;plà per a dominar el món&lt;/a&gt; el Gran Germà de 1984?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115997570819170291?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115997570819170291/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115997570819170291' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115997570819170291'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115997570819170291'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/10/llibre-1984.html' title='[Llibre] 1984'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115943066886020236</id><published>2006-09-28T09:18:00.000+02:00</published><updated>2006-09-28T10:07:21.243+02:00</updated><title type='text'>[Llibre] ¿Quién mató a la música clásica?</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/quien.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/200/quien.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Títol:&lt;/span&gt; ¿Quién mató a la música clásica?&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Autor:&lt;/span&gt; Norman Lebrecht&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Tema:&lt;/span&gt; Assaig&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Editorial:&lt;/span&gt; Acento Editorial&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Pàgines:&lt;/span&gt; 526&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;ISBN:&lt;/span&gt; 84-483-0390-3&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Idioma:&lt;/span&gt; Castellà&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Traductora:&lt;/span&gt; Ángeles de Juan Robledo&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta és la primera entrada que dedico a un llibre. No sé si en dedicaré més, però el que conta penso que s'ho mereix. Per cert, he agafat el model de post sobre un llibre des de &lt;a href="http://curiosoperoinutil.com"&gt;CPI&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doncs bé, el llibre tracta sobre la &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_cl%C3%A0ssica"&gt;música clàssica&lt;/a&gt; (terme que no m'agrada, però que ací he d'acceptar) centrant-se en el que hi ha darrere de la part artística, és a dir, el negoci que hi ha darrere, els mànagers, les cases discogràfiques i els empresaris que només pensen en un benefici econòmic inmediat i efímer. Tot això fent un recorregut aproximat des del segle XVIII fins a l'actualitat, i amb moltes referències dels darreres cent anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Parla dels mànagers i del seu mètode per a fabricar estreles; Haendel va ser el primer compositor que pugué sobreviure amb les seues composicions i dirigint, administrant-se independentment; posteriorment Liszt necessità agents en les seues gires per Europa, sent aquestos els primers de la història Belloni i Barnum. En els anys posteriors tindrien importància les companyíes d'artistes que control·laven el negoci musical i amb qui havien de casar-se músics i directors per a poder sobreviure, com per exemple la companyia de Wolff. També comenta com han anat augmentant les exigències econòmiques dels músics durant el segle XX  (per exemple amb Karajan) fins a deixar de ser rentables per als empresaris; i com els estats s'han preocupat per conservar la cultura i subministrar els pressupostos necessaris. I com s'han fabricat les estreles actuals com el famossíssim Luciano Pavarotti que disposa dels majors beneficis econòmics els quals no provenen de cantar òperes sinó d'actuar en events esportius i a l'aire lliure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sitúa la mort de la música en el punt en que en els anys '30, amb el desenvolupament dels aparells reproductors de música, passa de tenir un major interés popular els esports sobre les arts, fet que fins aleshores era a l'inrevès, és a dir, la societat es preocupava i disfrutava amb la música més que pels esports. Tot això junt amb un desviament de fons monetaris cap a altres negocis com els propis esports o el sexe han fet que la música tinga cada vegada menys interès popular.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En resum, m'ha paregut un llibre interessant i molt ben documentat, encara que no és de lectura lleugera ja que aprofundeix molt dintre de cada història. Sobretot és curiós com les figures musicals que coneixem estudiant només la part artística evidentment han tingut algú darrere, bé algun empresari o mànager que en la major part dels casos ha resultat ser un factor important en el resultat final de l'artista. També aporta moltes dades concretes, com els ingressos anuals dels músics, sent curiosament els primers directors de la llista Zubin Mehta i Lorin Maazel (actuals directors artístics del Palau de les Arts Reina Sofía de València), sempre per darrere dels ben pagats en events esportius Luciano Pavarotti, Plácido Domingo i Josep Carreras.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115943066886020236?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115943066886020236/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115943066886020236' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115943066886020236'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115943066886020236'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/09/llibre-quin-mat-la-msica-clsica.html' title='[Llibre] ¿Quién mató a la música clásica?'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115746021188492002</id><published>2006-09-05T14:37:00.000+02:00</published><updated>2006-09-05T16:09:41.246+02:00</updated><title type='text'>Estultícia humana</title><content type='html'>Grans personatges i les seues grans frases sobre la tecnologia, ordenades cronològicament:&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“No tiene ningún valor.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Sir &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/George_Biddell_Airy"&gt;George Bidell&lt;/a&gt;, sobre la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1quina_anal%C3%ADtica"&gt;máquina analítica&lt;/a&gt; de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Babbage"&gt;Charles Babbage&lt;/a&gt;, 1842)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“El así llamado ‘&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tel%C3%A8fon"&gt;teléfono&lt;/a&gt;’ tiene demasiados defectos para poder considerarse seriamente como medio de comunicación. El aparato no tiene valor alguno para nosotros.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Memorandum interno de la &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Western_Union"&gt;Western Union&lt;/a&gt;, 1876)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“Todo lo que podía inventarse, ya se ha inventado.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Charles H. Duell, Oficina de Patentes de EEUU, 1899)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“Creo que existe mercado para unos cinco ordenadores en todo el mundo.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Thomas_J._Watson"&gt;Thomas Watson&lt;/a&gt;, Presidente de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/International_Business_Machines"&gt;IBM&lt;/a&gt;, 1943)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“En el futuro las computadoras no tendrán más de 1.000 tubos de vacío y puede que pesen sólo tonelada y media.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Revista &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Popular_Mechanics"&gt;Popular Mechanics&lt;/a&gt;, 1949)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“He viajado a lo largo y ancho de todo el país y he hablado con los mejores expertos, y puedo asegurarles que el procesado de datos no es más que un capricho que no pasará de finales de año.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Editor &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Prentice_Hall"&gt;Prentice Hall&lt;/a&gt;, 1957)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“Si, pero, ¿para qué coño sirve?”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Robert Lloyd, ingeniero de la División de Sistemas de Computación Avanzados de &lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/International_Business_Machines"&gt;IBM&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt; hablando del &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Microchip"&gt;microchip,&lt;/a&gt; 1968)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“No”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Joseph_Keenan"&gt;Joe Keenan&lt;/a&gt;, Presidente de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Atari"&gt;Atari&lt;/a&gt; respondiendo a la oferta de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Steve_Jobs"&gt;Steve Jobs&lt;/a&gt; de venderle los derechos de la primera computadora de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Apple"&gt;Apple&lt;/a&gt;, 197&lt;/em&gt;&lt;em&gt;6)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“No os necesitamos. Ni si quiera has terminado la universidad.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hewlett-Packard"&gt;Hewlett-Packard&lt;/a&gt;, respondiendo a la misma oferta de &lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Steve_Jobs"&gt;Steve Jobs&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“No hay ninguna razón por la que una persona normal pueda necesitar una computadora en su casa.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ken_Olsen"&gt;Ken Olson&lt;/a&gt;, Presidente y fundador de la &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Digital_Equipment_Corporation"&gt;Digital Equipment Corporation&lt;/a&gt;, 1977)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“640K (de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/RAM"&gt;RAM&lt;/a&gt;) deberían ser suficientes para todo el mundo.”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Gates"&gt;Bill Gates&lt;/a&gt;, Presidente de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Microsoft"&gt;Microsoft&lt;/a&gt;, 1981)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“¿&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Internet"&gt;Internet&lt;/a&gt;? No estamos interesados en eso”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Gates"&gt;Bill Gates&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;, 1993)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;strong&gt;“¿Cómo piensas hacer negocio con un buscador?”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Guy_Kawasaki"&gt;Guy Kawasaki&lt;/a&gt;, rechazando el puesto de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/CEO"&gt;CEO&lt;/a&gt; en &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Yahoo"&gt;Yahoo&lt;/a&gt;, 1996)&lt;/em&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;La vida és com en &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Simpson" target="_blank"&gt;Els Simpson&lt;/a&gt;:&lt;br /&gt;&lt;div class="commenttext"&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;“Dentro de 100 años, los ordenadores serán el doble de rápidos, 10.000 veces mas grandes, y tan caros que sólo los cinco Reyes más ricos de Europa podrán tener uno.”&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Professor_Frink"&gt;Professor Frink&lt;/a&gt;, a finales de los 70)&lt;/span&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;(des de &lt;a href="http://mundogeek.net/" target="_blank"&gt;MundoGeek&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115746021188492002?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115746021188492002/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115746021188492002' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115746021188492002'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115746021188492002'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/09/estultcia-humana.html' title='Estultícia humana'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115715243787053000</id><published>2006-09-02T00:34:00.000+02:00</published><updated>2006-09-02T01:26:22.743+02:00</updated><title type='text'>Què acceptem amb el CLUF de Windoze?</title><content type='html'>Quan instal·lem programes de Microsoft hem d'acceptar el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/CLUF" target="_blank"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Contrato de Licencia para el Usuario Final (CLUF)&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; per a poder fer el "següent, següent, següent..." i així disfrutar del seu meravellós software.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Resulta prou obvi que quasi ningú llig el que diu l'esmentat &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/CLUF" target="_blank"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;CLUF&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, entre d'altres motius per la seua agradable lectura i comprensió (per favor, si algú ho ha fet i segueix viu, que avise...). Tot i així la majoria tenim clar que a l'acceptar l'horripilant text estem venent-li l'ànima a Microsoft, però bé, ho acceptem sense més...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La qüestió és que a &lt;a href="http://linuxadvocate.org/articles.php?p=1" target="_blank"&gt;LinuxAdvocate&lt;/a&gt; s'han preocupat per traduïr el text legal en un altre text que es pot llegir, en el qual trobem paragrafs molt interessants:&lt;br /&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/320/windoze.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;You agree that at any time, and at the request of “content providers” Microsoft may disable certain features on your computer, such as the ability to play your music or movie files.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;You agree that Microsoft can automatically and without your consent put new software on your computer.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Microsoft may collect information about your computer and may share it with other companies, but this may not include personal information about you.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Microsoft assures you that Windows XP Home will work correctly for the first 90 days. They do not assure you that Windows XP Home or any “service packs” or “hot fixes” will work correctly after this time.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;que vaig a intentar traduïr per a que tothom puga entendre:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Acceptes que en qualsevol moment, i a petició dels seus "proveïdors de continguts", Microsoft pugui desactivar certes característiques en el teu ordinador, tals com la possibilitat de reproduir música o arxius de vídeo.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Acceptes que Microsoft pugui, automàticament i sense el teu consentiment, posar nou software en el teu ordinador.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Microsoft podrà recollir informació sobre el teu ordinador i podrà compartir-la amb altres empreses, però aquesta informació no podrà incloure informació personal sobre tu.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Microsoft garanteix que Windows XP Home funcionarà correctament durant els primers 90 dies. No garanteix que Windows XP Home o qualsevol dels &lt;span style="font-style: italic;"&gt;service packs&lt;/span&gt; o &lt;span style="font-style: italic;"&gt;hot fixes&lt;/span&gt; funcionin correctament passat aquest temps.&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Interessant és també el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/CLUF" target="_blank"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;CLUF&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; d'altres serveis que ofereixen com MySpace o MSNSpaces, que analitzen &lt;a href="http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2006/04/10/150884.php" target="_blank"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El millor és un full apart del manual de Windoze 95, que em vaig comprar en el seu dia, on deia que no s'autoritzava utilitzar el seu software en tasques crítiques com el manteniment de constants vitals de malalts d'hospitals. Per l'amor de déu!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://www.weblogssl.com/MT/wsl-tb.cgi/39993" target="_blank"&gt;Genbeta&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115715243787053000?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115715243787053000/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115715243787053000' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115715243787053000'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115715243787053000'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/09/qu-acceptem-amb-el-cluf-de-windoze.html' title='Què acceptem amb el CLUF de Windoze?'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115447474199432710</id><published>2006-08-02T00:52:00.000+02:00</published><updated>2006-08-02T01:25:42.076+02:00</updated><title type='text'>Podem acabar amb els arxius adjunts en Word</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.gnu.org/graphics/philosophical-gnu-sm.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://www.gnu.org/graphics/philosophical-gnu-sm.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No és odiós rebre documents Word en missatges de correu electrònic? Els arxius adjunts en format Word són molests, però, pitjor que això, impedeixen que la gent es passi al programari lliure. Potser puguem detenir aquesta pràctica mitjançant un senzill esforç col·lectiu. Tot el que hem de fer és demanar-li a cada persona que ens envia un arxiu en Word, que reconsideri aquesta manera de fer les coses.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La majoria dels usuaris d'ordinadors utilitza Microsoft Word. Això és desafortunat per a ells, ja que Word és programari privatiu, nega als seus usuaris la llibertat d'estudiar-lo, canviar-lo, copiar-lo i redistribuir-lo. I com Microsoft modifica el format amb cada nova versió, els seus usuaris estan tancats en un sistema que els insta a comprar cada actualització, ja sigui que necessitin un canvi o no. Fins i tot poden trobar-se que, d'ací alguns anys, els documents que estan escrivint aquest any ja no podran ser llegits amb la versió que utilitzin llavors.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però ens dol, també, quan suposen que utilitzem Word i ens envien (o ens exigeixen que els enviem) documents en format Word. Algunes persones publiquen documents en format Word. Algunes organitzacions només accepten arxius en format Word: algú que conec no va poder presentar-se a un treball perquè les sol·licituds havien de ser arxius Word. Fins i tot els governs de vegades imposen l'ús del format Word al públic, la qual cosa és veritablement fastigosa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per a nosaltres, usuaris de sistemes operatius lliures, rebre documents de Word és una contrarietat. Però el pitjor impacte d'enviar format Word recau sobre la gent que podria passar-se a sistemes lliures: ells dubten perquè senten que haurien de tenir un Word disponible per a llegir els arxius Word que rebin. La pràctica d'usar el format secret Word per a intercanvi talla el creixement de la nostra comunitat i la disseminació de la llibertat. Si bé notem la molèstia ocasional de rebre un document de Word, aquest dany continu i persistent a la nostra comunitat usualment no ens crida l'atenció. Però ocorre tot el temps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Molts usuaris de GNU que reben documents de Word busquen la manera de veure-se-les amb ells. Pots arreglar-te-les per a descobrir el text &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/ASCII" target="_blank"&gt;ASCII&lt;/a&gt;, una mica ofuscat, examinant l'arxiu. Ara hi ha programari lliure capaç de llegir cert subconjunt de documents de Word. El format és secret i no ha estat enterament decodificat; en tant Microsoft segueixi canviant el format, no podrem esperar que aquests programes siguin perfectes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si creus que el document que vas rebre és un esdeveniment aïllat, és natural intentar solucionar el problema pel teu compte. Però quan ho reconeixes com una instància d'una pràctica sistemàtica perniciosa, necessites un abordaje diferent. Arreglar-te-les per a llegir l'arxiu és tractar un símptoma d'una malaltia crònica. Per a guarir la malaltia, hem de convèncer a les persones que no enviïn o publiquin documents de Word.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Durant al voltant d'un any, vaig acostumar respondre als arxius adjunts de Word amb un missatge amable explicant per quin motiu la pràctica d'enviar arxius Word és una mica dolenta, i demanant-li a la persona que em reenvie el material en un format no secret. Això és molt menys treballós que intentar llegir l'ofuscat text &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/ASCII" target="_blank"&gt;ASCII&lt;/a&gt; en l'arxiu Word. I penso que la gent usualment entén la qüestió, i molts diuen que no tornaran a enviar arxius de Word a uns altres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si tots fem això, assolirem un efecte molt major. La gent que ignora una comanda amable pot modificar la seva pràctica quan rebi múltiples comandes amables de diverses persones. Podem ser capaços de donar al "no enviï format Word" l'estatus de &lt;span style="font-style: italic;"&gt;netiquette&lt;/span&gt;, si comencem a exposar la qüestió sistemàticament a cadascun que ens envia arxius de Word.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perquè aquest esforç sigui eficient, probablement voldràs elaborar una resposta enllaunada que puguis enviar ràpidament cada vegada que sigui necessari. He inclòs dos exemples: la versió que vaig estar usant recentment, seguida d'una nova versió que ensenya a un usuari de Word com convertir a altres formats útils.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pots usar aquestes respostes literalment si vols, o pots personalitzar-les o escriure les teves pròpies. Sobretot construïx una resposta acord a les teves idees i a la teva personalitat (si les respostes són personals i no totes iguals, això farà que la campanya sigui més efectiva).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquestes respostes estan destinades a individus que envien arxius de Word. Quan trobes una organització que imposa l'ús del format Word, això exigeix un tipus diferent de resposta; aquí pots alçar qüestions de justícia que no s'aplicarien en un cas d'accionar individual.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Donat la grandària de la nostra comunitat, amb només demanar, podem fer la diferència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;per &lt;a href="http://www.stallman.org/" target="_blank"&gt;Richard M. Stallman&lt;/a&gt;, Gener de 2002 (&lt;a href="http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html" target="_blank"&gt;article original&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style:italic;"&gt;Vostè va enviar l'arxiu adjunt en format Microsoft Word, un format privatiu i secret, pel que jo no puc llegir-lo. Si Vostè m'envia el text pur, HTML o PDF, llavors jo podré llegir-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Enviar a la gent documents en format Word té efectes perniciosos, perquè aquesta pràctica els insta a utilitzar programari de Microsoft. En efecte, Vostè es converteix en una sustentació del monopoli de Microsoft. Aquest problema específic és un gran obstacle a l'adopció més àmplia de GNU/Linux. Podria, per favor, reconsiderar l'ús del format Word en la comunicació amb altres persones?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vostè ha enviat l'arxiu adjunt en format Microsoft Word, un format privatiu i secret, pel que em resulta difícil de llegir. Si Vostè m'envia text pur, HTML o PDF, llavors podré llegir-lo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Distribuir documents en format Word és dolent per a Vostè i per a uns altres. Vostè no pot assegurar-se que es veuran igual si algú utilitza altra versió de Word; fins a pot resultar impossible obrir-los.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Rebre arxius adjunts en Word és dolent per a Vostè perquè poden implicar virus (veure &lt;a href="http://www.symantec.com/avcenter/venc/data/acro.html" target="_blank"&gt;http://www.symantec.com/avcenter/venc/data/acro.html&lt;/a&gt;). Enviar arxius adjunts en Word és dolent per a Vostè perquè un document de Word normalment conté informació oculta sobre autor, permetent que siguin espiades les activitats de l'autor (per ventura les de Vostè). Text que Vostè va creure haver esborrat pot romandre present. Veure &lt;a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/3154479.stm" target="_blank"&gt;http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/3154479.stm&lt;/a&gt; para més informació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però sobretot, enviar documents de Word a les persones les insta a utilitzar programari de Microsoft i ajuda a negar-los qualsevol altra opció. En efecte, Vostè es converteix en una sustentació del monopoli Microsoft. Aquesta pressió és un gran obstacle contra l'adopció més àmplia de programari lliure. Podria, per favor, reconsiderar l'ús del format Word en la comunicació amb altres persones?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Convertir l'arxiu a HTML és simple. Obri el document, faci clic en Arxiu, després a Guardar com, i, en l'opció Guardar com tipus, en la part inferior de la finestra, trii Document HTML o Pàgina Web. Després trii Guardar. Llavors Vostè pot adjuntar el nou document HTML en comptes del seu document Word. Noti que Word canvia de manera inconsistent (els noms dels ítems en els seus menús poden ser lleugerament diferents, per favor intenti amb ells).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Convertir a text pur és gairebé el mateix (en comptes de Document HTML, trii Només text o Document de text en l'opció Guardar com tipus).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest és altre enfocament, suggerit per Bob Chassell. Requereix editar-lo per a l'exemple específic, i suposa que tens una manera d'extreure els continguts i veure quant pesen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estic intrigat. Per què has triat enviar-me 876.377 bytes en el teu últim missatge quan el contingut és de només 27.133 bytes?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M'has enviat cinc arxius en el format no estàndard, inflat, .doc que és un secret de Microsoft, en lloc del format internacional, públic i més eficient, el text pur.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Microsoft pot (i ho va fer recentment a Kenya i Brasil) fer que la policia local forci el compliment de lleis que prohibixin als estudiants estudiar el codi, prohibixin als emprenedors iniciar noves companyies, i prohibixin als professionals oferir els seus serveis. Per favor, no els donis el teu suport.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.gnu.org/philosophy/papadopoulos-response.html" target="_blank"&gt;Un missatge de resposta&lt;/a&gt; d'Alexandros Papadopoulos a un correu electrònic amb un fitxer Word adjunt. (&lt;a href="http://www.gnu.org/philosophy/papadopoulos-response.es.html" target="_blank"&gt;en castellà&lt;/a&gt;) &lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Copyright © 2002 &lt;a href="http://www.stallman.org/" target="_blank"&gt;Richard M. Stallman&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115447474199432710?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115447474199432710/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115447474199432710' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115447474199432710'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115447474199432710'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/08/podem-acabar-amb-els-arxius-adjunts-en.html' title='Podem acabar amb els arxius adjunts en Word'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115272621975009547</id><published>2006-07-12T14:59:00.000+02:00</published><updated>2006-07-13T00:16:00.750+02:00</updated><title type='text'>15 raons per a canviar-te a Ubuntu en comptes d'actualitzar a Vista</title><content type='html'>Explicades a &lt;a href="http://lapapelera.org/15-razones-para-cambiarte-a-ubuntu-en-vez-de-actualizar-a-vista/" target="_blank"&gt;aquest post de La Papelera&lt;/a&gt;:&lt;br /&gt;&lt;ol&gt;&lt;li&gt;La instal·lació és la meitat de dolorosa&lt;/li&gt;&lt;li&gt;El CD d'instal·lació et servirà per a alguna cosa més que de posavasos&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ubuntu Dapper soporta més hardware que Windoze Vista&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ubuntu millora més ràpidament el suport de hardware&lt;/li&gt;&lt;li&gt;La instal·lació de programes és més senzilla&lt;/li&gt;&lt;li&gt;El sistema d'actualització està a anys llum&lt;/li&gt;&lt;li&gt;No necessites antivirus&lt;/li&gt;&lt;li&gt;No necessites actualitzar el teu ordinador&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ubuntu ja porta gairebé totes les funcionalitats de Vista&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ubuntu és més potent que Vista&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Ubuntu és més senzill d'utilitzar que Vista&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Els dos sistemes necessiten aprenentatge&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Cost zero&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;La més important: pots fer vida normal amb Ubuntu&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Tindràs un sistema amb més futur&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://weblog.topopardo.com/archives/2006/07/11/15_razones_para_cambiarte_a_ubuntu_en_vez_de_actua.html" target="_blank"&gt;Punto y aparte&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://lapapelera.org/15-razones-para-cambiarte-a-ubuntu-en-vez-de-actualizar-a-vista/" target="_blank"&gt;La Papelera&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://raphink.info/blog/wp-content/uploads/2006/03/konqi_kubudoc_hires.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://raphink.info/blog/wp-content/uploads/2006/03/konqi_kubudoc_hires.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115272621975009547?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115272621975009547/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115272621975009547' title='9 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115272621975009547'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115272621975009547'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/07/15-raons-per-canviar-te-ubuntu-en.html' title='15 raons per a canviar-te a Ubuntu en comptes d&apos;actualitzar a Vista'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115213472482241302</id><published>2006-07-05T23:07:00.000+02:00</published><updated>2006-07-05T23:39:10.086+02:00</updated><title type='text'>Busca les diferències...</title><content type='html'>Hui he entrat a la pàgina de la &lt;a href="http://www.dgt.es" target="_blank"&gt;DGT&lt;/a&gt; que fa referència al carnet per punts, la pàgina &lt;a href="http://www.permisoporpuntos.es" target="_blank"&gt;http://www.permisoporpuntos.es&lt;/a&gt; i per a gran sorpresa meua he vist que només entrar em deixava triar entre cinc (quan jo estudiava els oficials del &lt;a href="http://imperioespanol.galeon.com/index2.html" target="_blank"&gt;imperio espanyol&lt;/a&gt; eren quatre :-P) idiomes: castellano, català, euskara, galego i valencià. Increible, tu, català i valencià a la mateixa pàgina...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Efectivament he pensat que serien el mateix document exactament. Aleshores he iniciat una sessió en cada idioma i he llegit una mica cadascun, i efectivament són iguals. Bé, iguals iguals, no, canvia alguna vegada el verb 'és' per 'estar', algun pronom feble o algun 'interessi' per 'interesse', fet que dubtava considerablement, però que sens dubte ho han fet per a no replicar el mateix codi exactament en les dos versions. Increïble, a més perquè els elements flash de la web pareix ser que són els mateixos en les dos webs, segons el codi font que he estat examinant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://policia.ajmanresa.org/imatges/logo_dgt.gif"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://policia.ajmanresa.org/imatges/logo_dgt.gif" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algú és capaç de trobar més diferències?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És flipant a quins extrems pot arribar un politiqueo cutre i fastigós com el valencià...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115213472482241302?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115213472482241302/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115213472482241302' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115213472482241302'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115213472482241302'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/07/busca-les-diferncies.html' title='Busca les diferències...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-115058418564136760</id><published>2006-06-18T00:35:00.000+02:00</published><updated>2006-06-18T00:47:53.896+02:00</updated><title type='text'>Manifest apoiant la pirateria</title><content type='html'>M'ha paregut interessant aquest correu que he rebut sobre la pirateria. Personalment no m'agrada que la gent robe música o pel·lícules, però la realitat és que si existeix la pirateria és a causa de greus deficiències del model econòmic aplicat a aquest tipus de productes. A més pareix ser que és tema d'actualitat, de fet un dels dos temes de redacció de l'examen de grau superior de la &lt;a href="http://www.cult.gva.es/jqcv/" target="_blank"&gt;JQCV&lt;/a&gt; (que he fet aquest matí...) tractava sobre el &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Top Manta&lt;/span&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Està en castellà, però em fa mandra traduïr-lo i corregir les possibles faltes d'ortografia, així que el publico tal cual.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podriem enllaçar aquest post amb el de &lt;a href="http://javiersorribes.blogspot.com/" target="_blank"&gt;Javi&lt;/a&gt; sobre &lt;a href="http://javiersorribes.blogspot.com/2006/04/drets-dautor.html" target="_blank"&gt;Drets d'autor&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;br /&gt;MANIFIESTO EN APOYO A LA PIRATERÍA (sí, qué pasa).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Llegada la mierda que nos escupe diariamente la tele,  radio, prensa y demás&lt;br /&gt;medios de comunicación hasta la línea de los cojones (o sea, que nos tienen&lt;br /&gt;hasta los cojones) un grupo de disidentes hemos elaborado este manifiesto&lt;br /&gt;a favor (sí, A FAVOR) de la piratería. Si te mola, pásalo. Si prefieres creerte&lt;br /&gt;las mentiras de la industria -serán verdades para ti haz con él lo que te&lt;br /&gt;salga del arco del triunfo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De: El currante medio, aplastao por la hipoteca, la precariedad laboral,&lt;br /&gt;los horarios DE MIERDA, y otros abusos sociales como la caña de cerveza a&lt;br /&gt;2 putos Euros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A:   Ese músico mediático, desangrado, que se duele detrás de unas gafas&lt;br /&gt;de sol en la Moncloa, forrado de pasta hasta los pendientes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tiene cojones ir de rebelde por la vida y terminar en las escaleras del centro&lt;br /&gt;del Estado (por si no captáis las sutilezas, el ejemplo se refiere a Alejandro&lt;br /&gt;Sanz,  aunque es extensible a todos los membrillos/impresentables que le&lt;br /&gt;acompañaban en la casita del Zapatero).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mira chavalote, en la gira que te vas a marcar este verano vas a ganar más&lt;br /&gt;pasta -haciendo algo que te gusta y que en teoría te llena, de lo que, ganaré&lt;br /&gt;yo en toda mi puta vida de  currito, cargando, además, con una actividad&lt;br /&gt;que no me aporta nada  personalmente y con la que, si no fuera por el sueldo&lt;br /&gt;adicional de mi  novia, ni siquiera me daría para pagar el piso donde vivo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La música está muy mal" -gimes. Tú, chavalote, no sabes lo que es estar mal"&lt;br /&gt;¿Qué sabes tú de hipotecas, de rebotar de un contrato a otro, de currar a&lt;br /&gt;turnos o de  7 a 7? ¿Qué sabes tú de llegar a fin de mes, o de lo que me&lt;br /&gt;cuesta a mí  plantearme tener hijos con lo que piden en una guardería? Porque&lt;br /&gt;te  recuerdo que aquí, en el mundo real, curramos dos para pagarnos 70 metros&lt;br /&gt;cuadrados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"La gente que compra en el top manta no ama la música" escupe  otro. ¿Con&lt;br /&gt;qué validez moral exigís vosotros, que vivís a todo trapo de  camino entre&lt;br /&gt;Madrid y Miami, sin saber ni el dinero que tenéis, al currante que os pague&lt;br /&gt;los vicios y haga multimillonaria a la multinacional de turno? ¿Cómo se puede&lt;br /&gt;tener la cara de plantarse en plan víctima sobre una vida de lujo?.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y por último ¿qué esquina de la manta se reserva a los grupos que empiezan,&lt;br /&gt;a los grupos marginales?.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La industria ha abusado -y abusa- con los precios y las calidades. Sólo ahora&lt;br /&gt;que se ve con el rabo en el culo ofrece lo que no pueden dar los piratas;&lt;br /&gt;DVDs con videos, extras y demás. Todo, curiosamente, al mismo precio que&lt;br /&gt;antes. ¿No llorabais que no se podían bajar los precios? Cómo vale ahora&lt;br /&gt;un álbum que lleva 12 canciones en el CD y 16 en un DVD (verídico) lo mismo&lt;br /&gt;que antes el mismo álbum con el CD a pelo? ¿Cómo puede valer un mismo álbum&lt;br /&gt;en España 18 euros y en Alemania contrastado) 20 cuando los alemanes ganan&lt;br /&gt;más del doble que un español? Ahora que las mafias e Internet os revientan,&lt;br /&gt;ahora, que ya no tenéis la sartén por el mango, pasáis de la posición dominante&lt;br /&gt;y abusiva a la apelación más rastrera de sentimientos. Pues yo, y muchos&lt;br /&gt;como yo respondemos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;AHORA, QUE OS DEN POR CULO.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Nadie puede pedirme que le pague la colección de coches de lujo, el yate&lt;br /&gt;y las cuatro casonas en Miami, la Sierra, o Marbella. Nadie puede pedir moral&lt;br /&gt;desde la inmoralidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ejemplo: Bustamante se acaba de comprar una casa de 500 ks. de las antiguas&lt;br /&gt;pesetas en solo CUATRO AÑOS DE CARRERA MUSICAL, claro ejemplo de lo mal que&lt;br /&gt;está el panorama musical.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Firma: Cualquier anónimo hasta los güevos de sandeces.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PÁSALO&lt;br /&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-115058418564136760?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/115058418564136760/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=115058418564136760' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115058418564136760'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/115058418564136760'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/06/manifest-apoiant-la-pirateria.html' title='Manifest apoiant la pirateria'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114986646458801216</id><published>2006-06-09T16:59:00.000+02:00</published><updated>2006-06-09T17:26:56.326+02:00</updated><title type='text'>/home/daf</title><content type='html'>Es veu que hi ha costum d'aplicar noms &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Unix" target="_blank"&gt;UNIX&lt;/a&gt; als blogs i al fer una cerca a &lt;a href="http://www.google.com" target="_blank"&gt;Google&lt;/a&gt; amb &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki//dev/null" target="_blank"&gt;/dev/null&lt;/a&gt;, m'han sortit un montó de resultats de blogs que tenen aquest nom!!!&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://www.jroller.com/page/cpurdy" target="_blank"&gt;http://www.jroller.com/page/cpurdy&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://dev.null.org/" target="_blank"&gt;http://dev.null.org/&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://andrew.org/" target="_blank"&gt;http://andrew.org/&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.guzman-nunez.com/gabe/devnull/" target="_blank"&gt;http://www.guzman-nunez.com/gabe/devnull/&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://home.milkmandan.org/dev/null/" target="_blank"&gt;http://home.milkmandan.org/dev/null/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;br /&gt;La veritat és que m'ha paregut una mica sorprenent, i cert, &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki//dev/null" target="_blank"&gt;/dev/null&lt;/a&gt; és un dispositiu una mica especial en &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux" target="_blank"&gt;Linux,&lt;/a&gt; però no em pensava que altra gent l'utilitzara com a nom de blog...  I el que és pitjor, un altre &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki//dev/null" target="_blank"&gt;/dev/null&lt;/a&gt; amb LA MATEIXA PLANTILLA!!!&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;a href="http://www.blissjunkies.org/blog/" target="_blank"&gt;http://www.blissjunkies.org/blog/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;br /&gt;Això ja ha sigut per a mí lo màxim, així que em disposo a canviar el nom i la plantilla del blog. El nom segueix sent &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Unix" target="_blank"&gt;UNIX&lt;/a&gt;, però em pareix més difícil de repetir, &lt;a href="http://dbarreda.blogspot.com" target="_blank"&gt;/home/daf&lt;/a&gt;, i la veritat és que de moment m'agrada. En quant a la plantilla, m'agradava molt l'anterior, però també està molt utilitzada i he trobat aquesta actual que em pareix interessant... Així que estem assistint a una renovació bloggera...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114986646458801216?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114986646458801216/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114986646458801216' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114986646458801216'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114986646458801216'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/06/homedaf.html' title='/home/daf'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114832365288485841</id><published>2006-05-22T20:03:00.000+02:00</published><updated>2006-06-18T00:56:04.580+02:00</updated><title type='text'>Software lliure I</title><content type='html'>Coincidint amb la migració quasi-total del meu &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_inform%C3%A1tico" target="_blank"&gt;sistema informàtic&lt;/a&gt; a &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux" target="_blank"&gt;Linux&lt;/a&gt;, vaig a parlar una mica sobre el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt;; serà quasi-total únicament perquè algunes de les grans empreses que desenvolupen &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software" target="_blank"&gt;software&lt;/a&gt; només ho fan per a &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Windoze"&gt;Windoze&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://www.apple.com" target="_blank"&gt;MAC&lt;/a&gt;, com és el cas de &lt;a href="http://www.sibelius.com" target="_blank"&gt;Sibelius&lt;/a&gt; i no tindré més remei que mantindre les particions de &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Windoze"&gt;Windoze&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Per cert, la distro que he elegit és la &lt;a href="http://www.ubuntu.com/" target="_blank"&gt;Ubuntu&lt;/a&gt;. He provat &lt;a href="http://www.opensuse.org" target="_blank"&gt;SUSE,&lt;/a&gt; &lt;a href="http://www.centos.org/" target="_blank"&gt;CentOS,&lt;/a&gt; &lt;a href="http://www.linux-mandrake.com" target="_blank"&gt;Mandrake&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://www.redhat.com"&gt;Red Hat&lt;/a&gt; i aquesta és la més senzilla i còmoda de gastar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/thumb/5/56/Tux.jpg/180px-Tux.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/ca/thumb/5/56/Tux.jpg/180px-Tux.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Què és el &lt;/span&gt;&lt;a style="font-weight: bold;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; (o &lt;/span&gt;&lt;a style="font-weight: bold;" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure" target="_blank"&gt;programari lliure&lt;/a&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;)?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es poden desenvolupar diferents definicions. &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;Software lliure&lt;/a&gt; si es pot copiar lliurement; o si es pot examinar el codi font. La definició de la &lt;a href="http://www.fsf.org/" target="_blank"&gt;Free Software Foundation&lt;/a&gt; considera que es tracta de software lliure si:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;ol&gt;&lt;li&gt;Pots executar el software (i no és tonteria, hi ha software restringit a determinats territoris o usuaris; de fet algunes companyies d'EUA prohibeixen utilitzar el seu software als Iranís perquè els consideren enemics, i no és broma...)&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Pots veure el codi font i adaptar-lo a les teues necessitats.&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Pots fer còpies i distribuïr-les (no, legalment no es pot copiar Windoze i distribuïr-lo...).&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;li&gt;Pots veure el codi font i modificar-lo per a després alliberar-lo de nou a la comunitat (la diferència amb el segon punt és que pots tornar a distribuïr aquest software modificat).&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;br /&gt;&lt;/ol&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Per què és bo que el software siga lliure?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Pots llegir el codi font i aprendre d'ell. Pots modificar-lo per a no fer un programa des de zero. Pots solucionar els erros sense dependre de ningú.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;I per als usuaris d'anar per casa?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Cert, tú no saps programar. No importa. En primer lloc, no depens d'una sola companyia; si aquesta desapareix un altre pot seguir desenvolupant el programa. A més no t'oculten res, el qual és indicatiu de bona voluntat. En lloc de tractar-te com un delinqüent, et tracta com a una persona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A més, si un milió d'ulls tenen accés al codi, poden solucionar errors millor que deu  ulls. A més el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt; acostuma a ser gratuït. També acostuma a tindre una qualitat pareguda al software propietari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Conclusions&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;El principal avantatge del &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt; es que és lliure. La resta és secundari. Si la llibertat et dóna igual (el qual no és lògic però respectable), aleshores el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt; t'ofereix uns programes de qualitat similar amb cost quasi zero. Si el cost del software propietari no t'importa, el &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Software_lliure" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt; ofereix programes segurs, estables i que quasi no tenen problemes amb virus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Quins desavantatges té?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Si, en té, però la idea és que el proves, així que pots descobrir-los per tú mateix.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A més és molt senzill, entres a la pàgina de &lt;a href="http://www.kubuntu.org" target="_blank"&gt;Kubuntu&lt;/a&gt;, et descarregues la darrera versió del &lt;a href="http://www.kubuntu.org/" target="_blank"&gt;Linux Kubuntu&lt;/a&gt; en &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Livecd" target="_blank"&gt;LiveCD&lt;/a&gt;, la graves en un CD, el deixes al lector i reinicies l'ordinador. No vas a perdre dades ni modificar el que tens guardat. Estaràs provant el &lt;a href="http://www.kubuntu.org" target="_blank"&gt;Linux Kubuntu&lt;/a&gt;. I si vols instal·lar-lo, i deixar-lo fixe al teu ordinador (junt amb &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Windoze"&gt;Windoze&lt;/a&gt;), pots descarregar-lo i i instal·lar-lo seguint uns petits passos. Si t'agrada, perfecte, ahí el tens. Si no, l'esborres, no hi ha problema.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114832365288485841?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114832365288485841/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114832365288485841' title='15 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114832365288485841'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114832365288485841'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/05/software-lliure-i.html' title='Software lliure I'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>15</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114814872923707819</id><published>2006-05-20T20:02:00.000+02:00</published><updated>2006-06-18T00:52:28.373+02:00</updated><title type='text'>Sobre TeX i LaTeX I</title><content type='html'>Enllaçant amb el post de &lt;a href="http://javiersorribes.blogspot.com" target="_blank"&gt;Javi&lt;/a&gt; sobre &lt;a href="http://javiersorribes.blogspot.com/2006/05/alternatives-word.html" target="_blank"&gt;Alternatives a Word&lt;/a&gt; i els comentaris que fa sobre &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/TeX" target="_blank"&gt;TeX&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt;, vaig a contar-vos alguna cosa sobre aquestos sistemes de tipografia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/LaTeX_logo.png/180px-LaTeX_logo.png"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: right; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/LaTeX_logo.png/180px-LaTeX_logo.png" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En primer lloc m'agradaria deixar clar que el meu objectiu no és que abandoneu Word, OpenOffice ni WordPad i que comenceu a usar &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt;, sinó que conegueu aquest sistema tipogràfic que des del punt de vista de l'expert en ciències de la computació és molt interessant, utilitzat i extés en tot tipus d'àmbits, a més de ser interessant tindre més recursos a l'hora de crear documents amb l'ordinador.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; és un conjunt de macros de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/TeX" target="_blank"&gt;TeX&lt;/a&gt; escrites per &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Leslie_Lamport" target="_blank"&gt;Leslie Lamport&lt;/a&gt; per a complementar-lo i facilitar l'utilització del llenguatge. Aquest llenguatge, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tex" target="_blank"&gt;TeX&lt;/a&gt; va ser creat per &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Donald_Knuth" target="_blank"&gt;Donald E.Knuth&lt;/a&gt;, conegut per llibres com &lt;a href="http://www-cs-faculty.stanford.edu/%7Euno/taocp.html" target="_blank"&gt;The Art of Computer Programming&lt;/a&gt;. Va desenvolupar &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tex" target="_blank"&gt;TeX&lt;/a&gt; perquè no li agradava el disseny dels seus llibres, així que ell mateix va crear un llenguatge de programació tipogràfic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La diferència fonamental d'aquest sistema tipogràfic és que treballa en mode text. Què vol dir açò? Els sistemes tipo Word o OpenOffice són de tipus &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/WYSIWYG" target="_blank="&gt;WYSIWYG&lt;br /&gt;&lt;/a&gt; (&lt;span style="font-style: italic;"&gt;What You See Is What You Get&lt;/span&gt;), és a dir, veus el resultat final del document mentre treballes amb ell. Aquestos sistemes són útils per a documents amb text i gràfics però que no siguen massa llargs. No obstant, per a projectes llargs que necessiten un acabat professional, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; ofereix major control i estabilitat, però hi ha que treballar amb comandaments &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; tipus llenguatge de programació que no es pareixen gens al resultat final que anem a obtindre tractat per &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un dels principals problemes de començar amb &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; és que no és tant fàcil d'aprendre com els sistemes &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/WYSIWYG" target="" _blank=""&gt;WYSIWYG&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;. Usant aquestos es poden fer moltes coses quasi al moment, provant una mica i buscant pels menús. En &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; no es pot fer açò, i hi ha que estudiar primer i provar després. A més &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; no disposa d'entorn gràfic, hem d'editar l'arxiu .tex amb un editor de text tipo &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Vi" target="_blank"&gt;vi&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Emacs" target="_blank"&gt;emacs&lt;/a&gt; o notepad i després passar-lo pel programa &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; des de la línia de comandaments, si volem un arxiu .pdf amb &lt;span style="font-family:courier new;"&gt;$&gt; pdflatex arxiu.tex&lt;/span&gt;. No obstant existeixen alguns editors amb les macros de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt;. És a mesura que l'utilitzem i que ens funciona quan veiem els avantatges que té sobre els altres sistemes, ja que gestiona automàticament totes les numeracions, de capítols, de seccions, de llistes enumerades, a més obté resultats excel·lents per a publicar equacions i música.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un altre dels avantatges de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; es que és &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Software_Libre" target="_blank"&gt;software lliure&lt;/a&gt; baix llicència &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LPPL" target="_blank"&gt;LPPL&lt;/a&gt; que podeu descarregar i utilitzar gratuïtament, sense haver de robar-lo com és el cas de Word. A més està disponible per a &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Linux" target="_blank"&gt;Linux&lt;/a&gt;, on està inclòs en totes les distribucions, ja que es va implementar sobre aquest &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_operativo" target="_blank"&gt;sistema operatiu&lt;/a&gt;, i també per a &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Windoze" target="_blank"&gt;Windoze&lt;/a&gt;, utilitzant per exemple &lt;a href="http://www.miktex.org/" target="_blank"&gt;MikTex&lt;/a&gt;. A més quan l'instal·les no ho fa completament, sinó que et proporciona els paquets mínims per a que funcione i quan en necessita algun nou, el baixa des d'un repositori &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; i l'instal·la automàticament. Així aprofita millor els recursos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A continuació us adjunto el codi .tex d'un document molt senzill (el que va a la dreta del símbol % són comentaris que el compilador de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LaTeX" target="_blank"&gt;LaTeX&lt;/a&gt; ignora):&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\documentclass[12pt]{article} % Document article amb font de 12pt&lt;br /&gt;\usepackage[catalan]{babel} % Idioma català&lt;br /&gt;\usepackage[latin1]{inputenc} % Escriptura amb accents&lt;br /&gt;\usepackage[T1]{fontenc} % Escriptura amb accents&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\title{El meu primer article} % El títol&lt;br /&gt;\author{L'autor} % Autor&lt;br /&gt;\date{\today} % Data de hui&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\begin{document} % Ací comença el document&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\maketitle % Crea la portada&lt;br /&gt;\tableofcontents % Crea l'índex&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\section{Introducció} % Primera secció&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Introducció. Cada paragraf es separa amb una línia en blanc. LaTeX s'encarrega de les paraules que cauen a final de línia i ignora més d'un espai seguits.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\section{Cos de l'article} % Una altra secció&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podem posar text en cursiva amb \textit{text en cursiva}. I fer una enumeració:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\begin{enumerate} % ací comença&lt;br /&gt;\item Primer ítem&lt;br /&gt;\item Segon ítem&lt;br /&gt;\item Tercer ítem&lt;br /&gt;\end{enumerate} % ací acaba&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;\end{document} % Fí del document&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114814872923707819?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114814872923707819/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114814872923707819' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114814872923707819'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114814872923707819'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/05/sobre-tex-i-latex-i.html' title='Sobre TeX i LaTeX I'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114341430780166952</id><published>2006-03-27T01:00:00.000+02:00</published><updated>2006-03-27T01:06:12.340+02:00</updated><title type='text'>Johnny von Neumann and the Checksums</title><content type='html'>Pufff, quina canya, per a tots aquells que teniu un grupet de música o el que siga i no sabeu quin nom posar-li, a &lt;a href="http://cyll.org/bandnames.shtml" target="_blank"&gt;aquesta&lt;/a&gt; web us en proposen alguns, com per exemple aquest:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Johnny von Neumann and the Checksums&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Genial. O aquestos:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Richard Hamming and the B+ Trees&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Don Knuth and the Skip Lists&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;Haskell Curry and the Markov Models&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què us pareixen??? Potser una mica geeks, no? Doncs eixa és la idea...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El de Johnny von Neumann és genial, m'encanta...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114341430780166952?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114341430780166952/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114341430780166952' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114341430780166952'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114341430780166952'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/03/johnny-von-neumann-and-checksums.html' title='Johnny von Neumann and the Checksums'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114341385262428674</id><published>2006-03-27T00:47:00.000+02:00</published><updated>2006-03-27T00:59:37.386+02:00</updated><title type='text'>Test de ideologia política</title><content type='html'>Un altre test, aquest sobre la ideologia política.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest ha sigut el meu resultat,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/ideologia.0.jpg"&gt;&lt;img style="cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/320/ideologia.0.jpg" border="0" alt="" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La veritat és que no m'ha sorprés massa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podeu fer-lo punxant &lt;a href="http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=424389" target="_blank"&gt;ací&lt;/a&gt;. Aquest és curtet, poques preguntes, animeu-vos a fer-lo i ja em contareu els resultats...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114341385262428674?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114341385262428674/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114341385262428674' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114341385262428674'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114341385262428674'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/03/test-de-ideologia-poltica.html' title='Test de ideologia política'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114281269821319401</id><published>2006-03-20T00:51:00.000+01:00</published><updated>2006-03-20T01:03:03.420+01:00</updated><title type='text'>Així sóc jo...</title><content type='html'>He fet un test a &lt;a href="http://www.personaldna.com/" target="_blank"&gt;Personal DNA&lt;/a&gt; sobre la meua personalitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En resum em diu,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt; You are an Advocating Leader. &lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I els resultats que em dóna són,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/pdna.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/320/pdna.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I resumint en colorets,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/1.jpg"&gt;&lt;img style="cursor: pointer; text-align: center;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/320/1.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;i&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/1600/2.jpg"&gt;&lt;img style="cursor: pointer; text-align: center;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/7270/1519/320/2.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El meu resultat on-line, &lt;a href="http://www.personaldna.com/report.php?k=nvhfHuJDWJEmBkK-OM-CCACD-a241&amp;amp;u=7367752c013b" target="_blank"&gt;ací&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Animeu-vos a fer-lo i ja contareu els resultats...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114281269821319401?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114281269821319401/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114281269821319401' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114281269821319401'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114281269821319401'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/03/aix-sc-jo.html' title='Així sóc jo...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114185124701652015</id><published>2006-03-08T21:12:00.000+01:00</published><updated>2006-03-10T01:12:40.576+01:00</updated><title type='text'>123.5</title><content type='html'>Des d'un blog que consulto habitualment m'arriba un nou repte, es tracta d'un fet curiós, tot un fenomen que es propaga de blog en blog. Consisteix en:&lt;br /&gt;&lt;ol&gt;&lt;li&gt;Agafar el llibre que tingueu més a prop&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Obrir-lo per la pàgina 123&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Cercar la cinquena frase o el cinquè paràgraf&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Postejar aquesta frase&lt;br /&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ol&gt;Em pareix curiós i vaig a fer-ho... El llibre més proper que tinc és &lt;span style="font-style: italic;"&gt;ORCHESTER PROBESPIEL, Test pieces for orchestral auditions, French Horn&lt;/span&gt;, de J.Ritzkowsky i A.Sprach, que no té pàgina 123, vaja, i a més quasi no té text, només música...; bé, doncs recurriré al segon llibre més proper: &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Un_mundo_feliz" target="_blank"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Un mundo feliz&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aldous_Huxley" target="_blank"&gt;Aldous Huxley&lt;/a&gt;; aquest si que en té. Bé, la pàgina 123 paràgraf 5 diu:&lt;br /&gt;&lt;blockquote&gt;- Toma un gramo de soma -sugirió Lenina.&lt;/blockquote&gt;&lt;br /&gt;Ara hi ha que passar el repte a més bloggers, així que que seguixca qui vullga!!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://ahorapuedepegaralequipo.blogspot.com/" target="_blank"&gt;Segmentation Fault&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114185124701652015?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114185124701652015/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114185124701652015' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114185124701652015'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114185124701652015'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/03/1235.html' title='123.5'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114166397768755609</id><published>2006-03-06T17:44:00.000+01:00</published><updated>2006-03-06T17:52:57.720+01:00</updated><title type='text'>404 page not found</title><content type='html'>Segur que tots coneixeu la fastigosa pàgina d'error del navegador MSIE, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;404 page not found&lt;/span&gt;, no?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Doncs a aquesta pàgina&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.coopergriggs.com/flash/nf.html"&gt;http://www.coopergriggs.com/flash/nf.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;es pot destruir una pàgina d'aquestes. També m'han fet gràcia aquestes:&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.labondiola.com/error"&gt;&lt;br /&gt;http://www.labondiola.com/error&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://homokaasu.org/gematriculator/404.html"&gt;&lt;br /&gt;http://homokaasu.org/gematriculator/404.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.dreamers.com/queco%C3%B1o"&gt;http://www.dreamers.com/queco%C3%B1o&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.lookitsme.co.uk/error/404-2.swf"&gt;http://www.lookitsme.co.uk/error/404-2.swf&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://curiosoperoinutil.blogspot.com/"&gt;CPI&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114166397768755609?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114166397768755609/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114166397768755609' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114166397768755609'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114166397768755609'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/03/404-page-not-found.html' title='404 page not found'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-114112712545393449</id><published>2006-02-28T12:36:00.000+01:00</published><updated>2006-02-28T12:45:25.473+01:00</updated><title type='text'>Rubik &amp; Lego</title><content type='html'>Si sou una mica geeks segur que us molen els puzzles rotllo cubo de Rubik i les construccions amb Lego.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pues per ahí hi ha un tipet que ha construït un artefacte amb Lego que resol el cubo de Rubik! Mare meua, quina canya! Això és lo màxim!&lt;br /&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://jpbrown.i8.com/CubeSolver1_sm.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://jpbrown.i8.com/CubeSolver1_sm.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Podeu consultar una descripció completa a &lt;a href="http://jpbrown.i8.com/cubesolver.html"&gt;http://jpbrown.i8.com/cubesolver.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(des de &lt;a href="http://lalengua.info/2006/02/escaner-lego/"&gt;La Lengua&lt;/a&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-114112712545393449?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/114112712545393449/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=114112712545393449' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114112712545393449'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/114112712545393449'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/02/rubik-lego.html' title='Rubik &amp; Lego'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-113977883853780063</id><published>2006-02-12T22:11:00.000+01:00</published><updated>2006-02-12T22:13:58.553+01:00</updated><title type='text'>Números familiares</title><content type='html'>&lt;p&gt;&lt;i&gt;Acto primero.&lt;/i&gt; El pastor conoce a todas sus ovejas desde el día en que nacieron y ahora, a la hora de la revista, las reconoce por su aspecto, andares y gestos. Una por una. ¿Cómo saber si no cuántas se come el lobo? Identificar y recordar. Pero la vida sigue y el rebaño ha crecido demasiado. Imposible identificar y recordar ¡Hay que contar! Sea la familia de los números naturales. Los &lt;i&gt;naturales cuentan y ordenan:&lt;/i&gt; uno, dos, tres...&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;i&gt;Acto segundo.&lt;/i&gt; Pero la vida sigue y los números naturales no bastan cuando, por ejemplo, se necesita contar desde una referencia. Es cuando interesa marcar un punto del espacio o un instante del tiempo, el kilómetro de un camino o el año en el que vivimos. Contar y ordenar ya no es suficiente. Hay que pactar desde donde y desde cuando se cuenta ¡Sea el número cero! Nuestro calendario, por cierto, no tiene año cero y de ahí la monumental confusión que se organiza cada vez que cambiamos de siglo o de milenio (el último milenio cambió la noche del 31 de diciembre de 2000 al 1 de enero de 2001, justo un año después de la inmensa mayoría de las fiestas que en el planeta celebraban su llegada). Sea la familia de los números cardinales, los naturales más el cero. &lt;i&gt;Los cardinales cuentan y ordenan a un lado de una referencia:&lt;/i&gt; cero, uno, dos, tres&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;...&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;i&gt;Acto tercero.&lt;/i&gt; Pero la vida sigue y los números cardinales no bastan cuando, por ejemplo, se necesita contar a ambos lados de una referencia. El ascensor tiene su referencia en la planta baja (que es por donde los ciudadanos acceden al edificio). ¿Cómo dar cuenta de los niveles subterráneos? ¿Cómo dar cuenta de las temperaturas por debajo de cero grados? ¿Cómo contar cuando debemos más de lo que tenemos? ¡La historia no empieza donde empieza a contar nuestro calendario! ¡Hay que contar al otro lado de la referencia! Sea la familia de los números enteros, los cardinales más los naturales negativos. &lt;i&gt;Los enteros cuentan y ordenan a ambos lados de una referencia:&lt;/i&gt; ...menos tres, menos dos, menos uno, cero, uno, dos, tres...&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;i&gt;Acto cuarto.&lt;/i&gt; Pero la vida sigue y los números enteros no bastan cuando, por ejemplo, se trata de repartir. Un reparto, expresado con un número entero, puede ser injusto. ¿Cómo repartir dos ovejas entre tres beneficiarios? Los enteros tampoco dan la talla a la hora medir. Para medir se necesita comparar un trozo de realidad con una unidad patrón (un metro, un segundo, un kilo)... Y pocas veces, en rigor nunca, la medida coincide con un número entero de tales unidades. ¿Cómo repartir regulando excesos y defectos? ¿Cómo medir con la finura deseada? Entre dos enteros consecutivos caben infinitos números. Pero son números de otra familia, cada uno de los cuales se puede representar, a su vez, como un par ordenado de números enteros (su cociente). Sea la familia de los números racionales. Los &lt;i&gt;números racionales reparten y comparan:&lt;/i&gt; un medio, un tercio, un cuarto, ..., dos tercios...&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;i&gt;Acto quinto.&lt;/i&gt; Pero la vida sigue y los números racionales no bastan cuando, por ejemplo, se necesita calcular el lado de un cuadrado a partir de su superficie o la superficie de un círculo a partir de su radio. La raíz cuadrada de un número racional no tiene por qué ser otro número racional. La superficie de una esfera de radio uno es un número que no pertenece a la familia de los racionales. Es cuatro veces &lt;i&gt;pi,&lt;/i&gt; un número que no se puede expresar como el cociente de dos enteros, sino con la suma de infinitos números cada vez más pequeños. Sea la familia de los números reales. Los &lt;i&gt;números reales calculan:&lt;/i&gt; es la raíz cuadrada de dos, el número &lt;i&gt;pi&lt;/i&gt; o la proporción áurea entre dos segmentos...&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;i&gt;Acto sexto.&lt;/i&gt; Pero la vida sigue y los números reales no bastan cuando, por ejemplo, se trata de buscar un número real que multiplicado por sí mismo sea igual a un número negativo. Además, un número real sitúa un punto sobre una línea, sí, pero no puede escapar de ella. Para situar un punto sobre una superficie no basta un número real ¡se necesitan dos! Sea la familia de los números complejos, donde un número complejo es un par ordenado de números reales. Es el caso del par de números formado por el cero y el uno, la unidad imaginaria, el número &lt;i&gt;i,&lt;/i&gt; la raíz cuadrada de menos uno. Una ecuación de segundo grado puede no tener soluciones reales pero siempre tiene soluciones complejas. Los &lt;i&gt;números complejos resuelven.&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;La tarde se nos echa encima y no hay tiempo para postres. Resumimos las conclusiones entre sorbos de un excelente café amargo.&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;&lt;i&gt;Los naturales cuentan, los enteros sitúan, los racionales miden, los reales calculan, los complejos resuelven...&lt;/i&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p&gt;La familia de los naturales está dentro de la de los cardinales que está dentro de la de los enteros que está dentro de la de los racionales que está dentro de la de los reales que está dentro de la de los complejos... Sí, detrás de cada buena familia de números hay una buena intuición científica y un buen uso para la vida de cada día...&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-113977883853780063?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/113977883853780063/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=113977883853780063' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113977883853780063'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113977883853780063'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/02/nmeros-familiares.html' title='Números familiares'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-113788554775885328</id><published>2006-01-22T00:17:00.000+01:00</published><updated>2006-01-22T00:21:20.620+01:00</updated><title type='text'>Estresados</title><content type='html'>Un hombre llegó a casa tarde del trabajo, cansado e irritado, y encontró a su hijo de cinco años esperándole en la puerta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¿Papá, puedo hacerte una pregunta? -&lt;br /&gt;- Sí, ¿cuál es? -&lt;br /&gt;- Papá, ¿cuánto ganas en una hora?-&lt;br /&gt;- Eso no es asunto tuyo. ¿Para qué preguntas eso? - dijo el hombre enfadado.&lt;br /&gt;- Sólo quiero saberlo. Por favor papá. dime cuánto ganas en una hora- exclamó de nuevo el pequeño.&lt;br /&gt;- Si quieres saberlo, en una hora gano 20 euros.&lt;br /&gt;- Oh!- contestó el pequeño; cabizbajo volvió a mirarle y preguntó:&lt;br /&gt;- ¿Podrías prestarme 10 euros? -&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El padre se puso furioso…..&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Si la única razón por la que me has preguntado eso, es para pedirme prestado dinero para comprar un juguete tonto, o alguna otra chorrada, entonces vete directamente a tu cuarto. Piensa porque eres tan egoísta, yo trabajo duro muchas horas, todos los días y no tengo tiempo para estas tonterías infantiles.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El niño se fue a su cuarto y cerró la puerta. Entonces, el padre, enfadado, empezó a pensar en la pregunta del niño. Al cabo de una hora, el padre pensó que había sido un poco duro con el niño, entonces fue hacia su cuarto y llamó a la puerta:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¿Estás dormido, hijo?-&lt;br /&gt;- No - respondió el niño.&lt;br /&gt;- He estado pensando que he sido un poco duro contigo, aquí tienes los 10 euros.-&lt;br /&gt;Entonces el pequeño sonrió y dijo:&lt;br /&gt;- OH!! Gracias, papá!!-&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Entonces, buscando bajo su almohada el niño sacó más dinero, y el padre, viendo que el niño ya tenía dinero se enfadó de nuevo.&lt;br /&gt;El pequeño contó despacio su dinero; entonces miró a su padre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ¿Por qué me pides dinero, si ya tienes? - refunfuñó el padre.&lt;br /&gt;- Porque no tenía bastante, pero ahora sí. Papá, ahora ya tengo 20 euros. ¿Puedo comprar una hora de tu tiempo? Por favor, ven pronto mañana, me gustaría cenar contigo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-113788554775885328?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/113788554775885328/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=113788554775885328' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113788554775885328'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113788554775885328'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2006/01/estresados.html' title='Estresados'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-113106779350040127</id><published>2005-11-04T02:28:00.000+01:00</published><updated>2005-11-04T02:29:53.513+01:00</updated><title type='text'>El perro que no sabía ladrar</title><content type='html'>Había una vez un perro que no sabía ladrar. No ladraba, no maullaba, no mugía, no relinchaba, no sabía decir nada. Era un perrillo muy solitario, porque había caído en una región sin perros. Por él no se habría dado cuenta de que le faltaba algo. Los otros eran los que se lo hacían notar. Le decían:&lt;br /&gt;- ¿Pero tú no ladras?&lt;br /&gt;- No sé... soy forastero...&lt;br /&gt;- Vaya una contestación. ¿No sabes que los perros ladran?&lt;br /&gt;- ¿Para qué?&lt;br /&gt;- Ladran porque son perros. Ladran a los vagabundos de paso, a los gatos despectivos, a la luna llena. Ladran cuando están contentos, cuando están nerviosos, cuando están enfadados. Generalmente de día, pero también de noche.&lt;br /&gt;- No digo que no, pero yo...&lt;br /&gt;- Pero tú ¿qué? Tu eres un fenómeno, oye lo que te digo: un día de estos saldrás en el periódico.&lt;br /&gt;El perro no sabía cómo contestar a estas críticas. No sabía ladrar y no sabía qué hacer para aprender.&lt;br /&gt;- Haz como yo -le dijo una vez un gallito que sentía pena por él. Y lanzó dos o tres sonoros kikirikí.&lt;br /&gt;- Me parece difícil -dijo el perrito.&lt;br /&gt;- ¡Pero si es facilísimo! Escucha bien y fíjate en mi pico.&lt;br /&gt;- Vamos, mírame y procura imitarme.&lt;br /&gt;El gallito lanzó otro kikirikí.&lt;br /&gt;El perro intentó hacer lo mismo, pero sólo le salió de la boca un desmañado «keké» que hizo salir huyendo aterrorizadas a las gallinas.&lt;br /&gt;- No te preocupes -dijo el gallito-, para ser la primera vez está muy bien. Ahora, vuélvelo a intentar.&lt;br /&gt;El perrito volvió a intentarlo una vez, dos, tres. Lo intentaba todos los días. Practicaba a escondidas, desde por la mañana hasta por la noche. A veces, para hacerlo con más libertad, se iba al bosque. Una mañana, precisamente cuando estaba en el bosque, consiguió lanzar un kikirikí tan auténtico, tan bonito y tan fuerte que la zorra lo oyó y se dijo: «Por fin el gallo ha venido a mi encuentro. Correré a darle las gracias por la visita...» E inmediatamente se echó a correr, pero no olvidó llevarse el tenedor, el cuchillo y la servilleta porque para una zorra no hay comida más apetitosa que un buen gallo. Es lógico que le sentara mal ver en vez de un gallo al perro que, tumbado sobre su cola, lanzaba uno detrás de otros aquellos kikirikí.&lt;br /&gt;- Ah -dijo la zorra-, conque esas tenemos, me has tendido una trampa.&lt;br /&gt;- ¿Una trampa?&lt;br /&gt;- Desde luego. Me has hecho creer que había un gallo perdido en el bosque y te has escondido para atraparme. Menos mal que te he visto a tiempo. Pero esto es una caza desleal. Normalmente los perros ladran para avisarme de que llegan los cazadores.&lt;br /&gt;- Te aseguro que yo... Verás, no pensaba en absoluto en cazar. Vine para hacer ejercicios.&lt;br /&gt;- ¿Ejercicios? ¿De qué clase?&lt;br /&gt;- Me ejercito para aprender a ladrar. Ya casi he aprendido, mira qué bien lo hago.&lt;br /&gt;Y de nuevo un sonorísimo kikirikí.&lt;br /&gt;La zorra creía que iba a reventar de risa. Se revolcaba por el suelo, se apretaba la barriga, se mordía los bigotes y la cola. Nuestro perrito se sintió tan mortificado que se marchó en silencio, con el hocico bajo y lágrimas en los ojos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por allí cerca había un cucú. Vio pasar al perro y le dio pena.&lt;br /&gt;- ¿Qué te han hecho?&lt;br /&gt;- Nada.&lt;br /&gt;- Entonces ¿por qué estás tan triste?&lt;br /&gt;- Pues... lo que pasa... es que no consigo ladrar. Nadie me enseña.&lt;br /&gt;- Si es sólo por eso, yo te enseño. Escucha bien cómo hago y trata de hacerlo como yo: cucú... cucú... cucú... ¿lo has comprendido?&lt;br /&gt;- Me parece fácil.&lt;br /&gt;- Facilísimo. Yo sabía hacerlo hasta cuando era pequeño. Prueba: cucú... cucú...&lt;br /&gt;- Cu... -hizo el perro-. Cu...&lt;br /&gt;Ensayó aquel día, ensayó al día siguiente. Al cabo de una semana ya le salía bastante bien. Estaba muy contento y pensaba: «Por fin, por fin empiezo a ladrar de verdad. Ya no podrán volver a tomarme el pelo».&lt;br /&gt;Justamente en aquellos días se levantó la veda. Llegaron al bosque muchos cazadores, también de esos que disparan a todo lo que oyen y ven. Dispararían a un ruiseñor, sí que lo harían. Pasa un cazador de esos, oye salir de un matorral cucú... cucú..., apunta el fusil y -¡bangl ¡bangl- dispara dos tiros.&lt;br /&gt;Por suerte los perdigones no alcanzaron al perro. Sólo le pasaron rozando las orejas, haciendo ziip ziip, como en los chistes. El perro a todo correr. Pero estaba muy sorprendido: «Ese cazador debe estar loco, disparar hasta a los perros que ladran...»&lt;br /&gt;Mientras tanto el cazador buscaba al pájaro. Estaba convencido de que lo había matado.&lt;br /&gt;- Debe habérselo llevado ese perrucho, no sé de dónde habrá salido -refunfuñaba. Y para desahogar su rabia disparó contra un ratoncillo que había sacado la cabeza fuera de su madriguera, pero no le dio.&lt;br /&gt;El perro corría, corría...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;PRIMER FINAL&lt;br /&gt;El perro corría. Llegó a un prado en el que pacía tranquilamente una vaquita.&lt;br /&gt;- ¿Adonde corres?&lt;br /&gt;- No sé.&lt;br /&gt;- Entonces párate. Aquí hay una hierba estupenda.&lt;br /&gt;- No es la hierba lo que me puede curar...&lt;br /&gt;- ¿Estás enfermo?&lt;br /&gt;- Ya lo creo. No sé ladrar.&lt;br /&gt;- ¡Pero si es la cosa más fácil del mundo! Escúchame: muuu... muuu... muuuu... ¿No suena bien?&lt;br /&gt;- No está mal. Pero no estoy seguro de que sea lo adecuado. Tú eres una vaca...&lt;br /&gt;- Claro que soy una vaca.&lt;br /&gt;- Yo no, yo soy un perro.&lt;br /&gt;- Claro que eres un perro. ¿Y qué? No hay nada que impida que hables mi idioma.&lt;br /&gt;- ¡Qué idea! ¡Qué idea!&lt;br /&gt;- ¿Cuál?&lt;br /&gt;- La que se me está ocurriendo en este momento. Aprenderé la forma de hablar de todos los animales y haré que me contraten en un circo ecuestre. Tendré un exitazo, me haré rico y me casaré con la hija del rey. Del rey de los perros, se comprende.&lt;br /&gt;- Bravo, qué buena idea. Entonces al trabajo. Escucha bien: muuu... muuu... muuu...&lt;br /&gt;- Muuu... -hizo el perro.&lt;br /&gt;Era un perro que no sabía ladrar, pero tenía un gran don para las lenguas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;SEGUNDO FINAL&lt;br /&gt;El perro corría y corría. Se encontró a un campesino.&lt;br /&gt;- ¿Dónde vas tan deprisa?&lt;br /&gt;- Ni siquiera yo lo sé.&lt;br /&gt;- Entonces ven a mi casa. Precisamente necesito un perro que me guarde el gallinero.&lt;br /&gt;- Por mí iría, pero se lo advierto: no sé ladrar.&lt;br /&gt;- Mejor. Los perros que ladran hacen huir a los ladrones. En cambio a ti no te oirán, se acercarán y podrás morderlos, así tendrán el castigo que se merecen.&lt;br /&gt;- De acuerdo -dijo el perro.&lt;br /&gt;Y así fue cómo el perro que no sabía ladrar encontró un empleo, una cadena y una escudilla de sopa todos los días.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;TERCER FINAL&lt;br /&gt;El perro corría y corría. De repente se detuvo. Había oído un sonido extraño. Hacía guau guau. Guau guau.&lt;br /&gt;- Esto me suena -pensó el perro-, sin embargo no consigo acordarme de cuál es la clase de animal que lo hace.&lt;br /&gt;- Guau, guau.&lt;br /&gt;- ¿Será la jirafa? No, debe ser el cocodrilo. El cocodrilo es un animal feroz. Tendré que acercarme con cautela.&lt;br /&gt;Deslizándose entre los arbustos el perrito se dirigió hacia la dirección de la que procedía aquel guau guau que, no sabía por qué, hacía que le latiera tan fuerte el corazón bajo el pelo.&lt;br /&gt;- Guau, guau.&lt;br /&gt;- Vaya, otro perro.&lt;br /&gt;Sabéis, era el perro de aquel cazador que había disparado poco antes cuando oyó el cucú.&lt;br /&gt;- Hola, perro.&lt;br /&gt;- Hola, perro.&lt;br /&gt;- ¿Sabrías explicarme lo que estás diciendo?&lt;br /&gt;- ¿Diciendo? Para tu conocimiento yo no digo, yo ladro.&lt;br /&gt;- ¿Ladras? ¿Sabes ladrar?&lt;br /&gt;- Naturalmente. No pretenderás que barrite como un elefante o que ruja como un león.&lt;br /&gt;- Entonces, ¿me enseñarás?&lt;br /&gt;- ¿No sabes ladrar?&lt;br /&gt;- No.&lt;br /&gt;- Mira y escucha bien. Se hace así: guau, guau...&lt;br /&gt;- Guau, guau -dijo en seguida nuestro perrito. Y, conmovido y feliz, pensaba para sus adentros: «Al fin encontré el maestro adecuado.»&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El perro que no sabía ladrar, de Gianni Rodari (Cuentos para jugar)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-113106779350040127?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/113106779350040127/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=113106779350040127' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113106779350040127'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113106779350040127'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2005/11/el-perro-que-no-saba-ladrar.html' title='El perro que no sabía ladrar'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-113011096757228346</id><published>2005-10-24T01:41:00.000+02:00</published><updated>2005-10-24T01:43:57.723+02:00</updated><title type='text'>el meu geek code de hui...</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;-----BEGIN GEEK CODE BLOCK-----&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;Version: 3.1&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;GC/CS/CM/ED/FA/M/MU/PA/P/S/U d-()&gt;-- s+:(--) a-- C++++$ UL+++$ P+ L++++ E+++$ W+++$ N o K-- !w O !M V PS@ PE Y PGP !t 5 !X !R tv? b++++$ DI++ D G+++$ e$ h$ r$ x+$&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:courier new;"&gt;------END GEEK CODE BLOCK------&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-113011096757228346?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/113011096757228346/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=113011096757228346' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113011096757228346'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/113011096757228346'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2005/10/el-meu-geek-code-de-hui.html' title='el meu geek code de hui...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-112732320781173381</id><published>2005-09-21T19:19:00.000+02:00</published><updated>2005-09-21T19:20:07.876+02:00</updated><title type='text'>Génesis y catástrofe, una historia real, de Roald Dahl (és una historieta interessant...)</title><content type='html'>-Todo va bien -decía el médico-. Ahora, recuéstese y relájese.&lt;br /&gt;Su voz sonaba a kilómetros de distancia y parecía que le estaba gritando.&lt;br /&gt;-Tiene usted un hijo.&lt;br /&gt;-¿Cómo?&lt;br /&gt;-Que tiene usted un hermoso hijo. Lo comprende, ¿verdad? Un hermoso niño. ¿Le ha oído llorar?&lt;br /&gt;-¿Está bien, doctor?&lt;br /&gt;-Claro que sí.&lt;br /&gt;-Déjeme verlo, por favor.&lt;br /&gt;-Lo verá usted en seguida.&lt;br /&gt;-¿Está seguro de que se encuentra bien?&lt;br /&gt;-Completamente seguro.&lt;br /&gt;-¿Sigue llorando?&lt;br /&gt;-Intente descansar. No debe preocuparse por nada.&lt;br /&gt;-¿Por qué ha dejado de llorar, doctor? ¿Qué ha pasado?&lt;br /&gt;-No se excite, por favor. Todo va bien.&lt;br /&gt;-Quiero verle. Déjeme verle, se lo ruego.&lt;br /&gt;-Querida señora -dijo el médico, dándole un golpecito en la mano-. Tiene usted un hermoso niño, fuerte y sano. ¿Es que no me cree?&lt;br /&gt;-¿Qué está haciendo aquella mujer?&lt;br /&gt;-Está poniendo guapo a su niño para que usted lo vea  -dijo el doctor-. Sólo lo están lavando un poco. Tiene que darnos unos minutos.&lt;br /&gt;-¿Me jura usted que está bien?&lt;br /&gt;-Se lo juro. Ahora, recuéstese y relájese. Cierre los ojos. Eso es. Así está mejor. Buena chica...&lt;br /&gt;-He rezado sin parar para que viva, doctor.&lt;br /&gt;-¡Claro que vivirá! ¿De qué está usted hablando?&lt;br /&gt;-Los otros no vivieron.&lt;br /&gt;-¿Cómo?&lt;br /&gt;-Ninguno de mis otros hijos ha sobrevivido, doctor. &lt;br /&gt;El médico estaba al lado de la cama, mirando la cara pálida y exhausta de la joven. No la había visto hasta entonces. Ella y su esposo eran nuevos en la ciudad. La dueña de la fonda, que había ido a ayudar en el parto, le había dicho que el marido trabajaba en la aduana, en la frontera, y que habían llegado a la fonda sin avisar, hacía tres meses, con un baúl y una maleta. El marido era un borracho, según la dueña de la fonda; un borrachuzo chulo, arrogante y tiránico, pero la joven era amable y religiosa. Y estaba siempre muy triste. Nunca sonreía. En las pocas semanas que llevaban allí, la dueña de la fonda no la había visto sonreír ni una sola vez.&lt;br /&gt;También corría el rumor de que era el tercer matrimonio del marido, que su primera esposa había muerto y que la otra se había divorciado de él por razones bastante deshonrosas. Pero era sólo un rumor.&lt;br /&gt;El médico se inclinó y tiró de la sábana para tapar el pecho de la paciente.&lt;br /&gt;-No debe preocuparse por nada -dijo amablemente-. Es un niño absolutamente normal.&lt;br /&gt;-Eso mismo me dijeron de los otros. Pero los perdí a todos, doctor. En los últimos dieciocho meses he perdido a mis tres hijos, así que no puede usted reprocharme que esté preocupada.&lt;br /&gt;-¿Tres?&lt;br /&gt;-Éste es el cuarto... en cuatro años.&lt;br /&gt;El médico movió, incómodo, los pies sobre el suelo desnudo.&lt;br /&gt;-Doctor, no creo que sepa usted lo que supone perderlos a todos, a los tres, lentamente, uno a uno. Aún los estoy viendo. En este momento veo la cara de Gustavo tan claramente como si estuviera aquí, en la cama, a mi lado. Gustavo era un niño precioso, doctor, pero siempre estaba enfermo. Es terrible que siempre estén enfermos y no se pueda hacer nada para ayudarles.&lt;br /&gt;-Sí, lo comprendo.&lt;br /&gt;La mujer abrió los ojos, miró fijamente al médico unos segundos y los volvió a cerrar:&lt;br /&gt;-La niña se llamaba Ida. Murió unos días antes de Navidad, hace sólo cuatro meses. Me gustaría que hubiera visto a Ida, doctor.&lt;br /&gt;-Ahora tiene usted otro hijo.&lt;br /&gt;-Pero Ida era tan guapa...&lt;br /&gt;-Sí -dijo el médico-. Lo sé.&lt;br /&gt;-¿Cómo puede usted saberlo? -exclamó.&lt;br /&gt;-Estoy seguro de que era una niña preciosa, pero éste también lo es.&lt;br /&gt;El doctor se separó de la cama, se dio la vuelta, fue hasta la ventana y se quedó mirando afuera. Era una tarde de abril, lluviosa y gris, y en la acera de enfrente vio los techos rojos de las casas y las enormes gotas de agua que se aplastaban contra las tejas.&lt;br /&gt;-Ida tenía dos años, doctor... Era tan guapa que no podía dejar de mirarla, desde que la vestía por la mañana hasta que la acostaba por la noche. Entonces vivía aterrorizada de que le ocurriese algo a aquella criatura. Gustavo había muerto, y también el pequeño Otto; ella era lo único que me quedaba. A veces me levantaba por la noche, iba de puntillas hasta la cuna y le ponía el oído junto a la boca para comprobar que respiraba.&lt;br /&gt;-Intente descansar -dijo el médico, volviendo a acercarse a la cama-. Por favor, intente descansar.&lt;br /&gt;El rostro de la mujer estaba blanco y exangüe, con un ligero tinte gris azulado en torno a la nariz y la boca. Unos mechones de pelo húmedo le caían sobre la frente y se le pegaban a la piel.&lt;br /&gt;-Cuando murió... Ya estaba embarazada otra vez cuando ocurrió aquello, doctor. Estaba de cuatro meses cuando murió Ida. «¡No lo quiero!», gritaba después del funeral. «¡No quiero tenerlo! ¡Ya he enterrado bastantes hijos!» Y mi marido... se paseaba entre los asistentes con un gran vaso de cerveza en la mano... Se volvió hacia mí y me dijo: «Tengo buenas noticias para ti, Clara, buenas noticias.» ¿Se lo imagina usted, doctor? Acabábamos de enterrar a nuestro tercer hijo y él, tan tranquilo, con un vaso de cerveza en la mano, me dice que tiene buenas noticias. «Hoy me han destinado a Brunau, así que ya puedes hacer el equipaje. Así empezarás desde cero, Clara. Es un sitio nuevo, y tendrás otro médico...»&lt;br /&gt;-No hable usted más, se lo ruego.&lt;br /&gt;-Usted es el médico nuevo, ¿no doctor?&lt;br /&gt;-Sí.&lt;br /&gt;-Y estamos en Brunau.&lt;br /&gt;-Sí.&lt;br /&gt;-Estoy asustada, doctor.&lt;br /&gt;-Intente tranquilizarse.&lt;br /&gt;-¿Qué posibilidades tiene el cuarto?&lt;br /&gt;-Tiene usted que dejar de pensar en esas cosas.&lt;br /&gt;-No lo puedo remediar. Estoy segura de que es algo hereditario, que hace que mis niños se mueran de ese modo. Tiene que ser eso.&lt;br /&gt;-No diga tonterías.&lt;br /&gt;-¿Sabe usted lo que me dijo mi marido cuando nació Otto, doctor? Entró en la habitación, miró la cuna en la que estaba el niño y dijo: «¿Por qué todos mis hijos tienen que ser tan pequeños y débiles?»&lt;br /&gt;-Estoy seguro de que no dijo eso.&lt;br /&gt;-Metió la cabeza en la cuna de Otto, como si estuviese examinando un insecto, y dijo: «Lo único que quiero saber es por qué no pueden ser mejores ejemplares. Es lo único que quiero saber.» Y tres días después Otto había muerto. Le bautizamos rápidamente. Y luego murió Gustavo. Y después Ida. Todos murieron, doctor..., y la casa se quedó vacía de repente.&lt;br /&gt;-No piense ahora en eso.&lt;br /&gt;-¿Éste es igual de pequeño?&lt;br /&gt;-Es un niño normal.&lt;br /&gt;-¿Pero pequeño?&lt;br /&gt;-Un poco, sí, pero a veces los pequeños son mucho más fuertes que los grandes. Imagíneselo, señora Hitler, el año que viene por estas fechas estará casi aprendiendo a andar. ¿No es una idea maravillosa?&lt;br /&gt;La mujer no contestó.&lt;br /&gt;-Y dentro de dos años probablemente hablará por los codos y la volverá loca con su parloteo. ¿Ha decidido ya qué nombre ponerle?&lt;br /&gt;-¿El nombre?&lt;br /&gt;-Claro.&lt;br /&gt;-No sé. No estoy segura. Creo que mi marido dijo que si era niño le pondríamos Adolfo.&lt;br /&gt;-Entonces le llamarán Adolfo.&lt;br /&gt;-Sí. A mi marido le gusta ese nombre porque se parece un poco a Alois. Él se llama Alois.&lt;br /&gt;-Estupendo.&lt;br /&gt;-¡Oh, no! -exclamó, incorporándose bruscamente sobre la almohada-. ¡Es lo mismo que me preguntaron cuando nació Otto! ¡Eso significa que se va a morir! ¿Quieren bautizarlo inmediatamente?&lt;br /&gt;-Vamos, vamos -dijo el médico cogiéndola suavemente por los hombros-. Está usted completamente equivocada. Es que soy un viejo curioso, pero nada más. Me gusta hablar de nombres. Me parece que Adolfo es un nombre muy bonito, uno de mis favoritos. Mire, aquí le tenemos.&lt;br /&gt;La dueña de la fonda, con el niño apretado contra su enorme pecho, atravesó majestuosamente la habitación y llegó hasta la cama.&lt;br /&gt;-¡Aquí tiene a esta hermosura! -exclamó rebosante de alegría-. ¿Quiere usted cogerlo? ¿Se lo pongo a su lado?&lt;br /&gt;-¿Está bien abrigado? -preguntó el médico-. Aquí hace muchísimo frío.&lt;br /&gt;-Claro que está bien abrigado.&lt;br /&gt;El bebé iba apretadamente envuelto en un chal de lana blanca, del que sólo sobresalía la cabecita sonrosada. La dueña de la fonda lo colocó con cuidado en la cama, al lado de la madre.&lt;br /&gt;-Bueno, aquí lo tiene -dijo-. Ahora puede mirarlo todo lo que quiera.&lt;br /&gt;-Creo que le gustará -dijo el médico, sonriendo-. Es un niño muy hermoso.&lt;br /&gt;-¡Tiene unas manos preciosas! -exclamó la dueña de la fonda-. ¡Qué dedos tan largos y delicados!&lt;br /&gt;La madre no se movió. Ni siquiera volvió la cabeza para mirar.&lt;br /&gt;-¡Vamos! -exclamó la dueña de la fonda-. ¡No le va a morder!&lt;br /&gt;-Me da miedo mirar. No me atrevo a creer que tengo otro niño y que está bien.&lt;br /&gt;-No sea usted tonta.&lt;br /&gt;Muy despacio, la madre volvió la cabeza y miró la carita increíblemente serena que reposaba en la almohada, a su lado.&lt;br /&gt;-¿Es éste mi niño?&lt;br /&gt;-¡Claro!&lt;br /&gt;-¡Pero..., pero si es muy guapo!&lt;br /&gt;El médico se dio la vuelta, fue hasta la mesa y empezó a guardar sus cosas en el maletín. La madre, tumbada en la cama, miraba al niño, le sonreía, le tocaba y emitía ruiditos de contento.&lt;br /&gt;-¡Hola, Adolfo! -susurraba-. ¡Hola, Adolfito mío...!&lt;br /&gt;-¡Chiss! -dijo la dueña de la fonda-. ¡Escuche! Creo que llega su marido.&lt;br /&gt;El médico se dirigió a la puerta, la abrió y miró al pasillo.&lt;br /&gt;-¿Señor Hitler?&lt;br /&gt;-Sí, soy yo.&lt;br /&gt;-Entre usted, por favor.&lt;br /&gt;Un hombre bajo, de uniforme verde oscuro, entró en la habitación sin hacer ruido y miró a su alrededor.&lt;br /&gt;-Le felicito -dijo el médico-. Tiene usted un hijo. Aquel hombre llevaba bigote y unas patillas enormes, meticulosamente recortadas al estilo del emperador Francisco José, y apestaba a cerveza.&lt;br /&gt;-¿Un hijo?&lt;br /&gt;-Sí.&lt;br /&gt;-¿Cómo está?&lt;br /&gt;-Muy bien. Y su esposa también.&lt;br /&gt;-Estupendo.&lt;br /&gt;El padre se dio la vuelta y, con un andar curiosamente saltarín, se acercó a la cama en la que descansaba su mujer.&lt;br /&gt;-Vamos a ver, Clara -dijo, sonriendo bajo el bigote-. ¿Qué tal ha ido todo?&lt;br /&gt;Se inclinó para mirar al niño y siguió inclinándose con una serie de movimientos sincopados, hasta que su cara quedó a unos cuarenta centímetros de la cabeza de la criatura. La mujer estaba tumbada de lado, apoyada en la almohada, y lo observaba con una mirada suplicante.&lt;br /&gt;-Tiene unos pulmones fantásticos -le hizo saber la dueña de la fonda-. Tendría usted que haberle oído gritar nada más llegar al mundo.&lt;br /&gt;-Pero, por Dios, Clara...&lt;br /&gt;-¿Qué pasa, cariño?&lt;br /&gt;-¡Que éste es aún más pequeño que Otto!&lt;br /&gt;El doctor dio rápidamente unos pasos hacia adelante.&lt;br /&gt;-Este niño no tiene absolutamente nada anormal -dijo.&lt;br /&gt;El marido se enderezó despacio, se separó de la cama y miró al médico. Parecía herido y desconcertado.&lt;br /&gt;-No sirve de nada mentir, doctor -dijo-. Yo sé lo que pasa. Será lo de siempre.&lt;br /&gt;-Haga el favor de escucharme -replicó el médico.&lt;br /&gt;-¿Pero sabe usted lo que ocurrió con los otros, doctor?&lt;br /&gt;-Tiene que olvidarse de los otros. Concédale a éste una oportunidad.&lt;br /&gt;-¡Pero es tan pequeño y tan débil!&lt;br /&gt;-¡Mire usted, señor mío, no es más que un recién nacido!&lt;br /&gt;-Aun así...&lt;br /&gt;-¿Qué es lo que quiere hacer? -gimió la dueña de la fonda-. ¿Cavarle la tumba?&lt;br /&gt;-¡Basta ya! -exclamó el médico con brusquedad.&lt;br /&gt;En aquel momento la madre se echó a llorar. Fuertes sollozos le sacudían el cuerpo.&lt;br /&gt;El doctor se acercó al marido y le puso una mano en el hombro.&lt;br /&gt;-Sea bueno con ella, se lo ruego -susurró-. Es muy importante.&lt;br /&gt;Apretó el hombro del marido con más fuerza y lo empujó disimuladamente hacia el borde de la cama. El marido dudaba. El médico apretó aún más, mientras le hacía gestos apremiantes con la mano. Por fin, el marido se agachó de mala gana y besó ligeramente a su mujer en la mejilla.&lt;br /&gt;-Vamos, Clara -dijo-, deja de llorar.&lt;br /&gt;-He rezado tanto para que viva, Alois...&lt;br /&gt;-Ya.&lt;br /&gt;-Durante meses he ido todos los días a la iglesia para pedir de rodillas que éste pueda vivir.&lt;br /&gt;-Sí, Clara, ya lo sé.&lt;br /&gt;-Tres hijos muertos es lo máximo que puedo soportar. ¿No te das cuenta?&lt;br /&gt;-Sí.&lt;br /&gt;-Tiene que vivir, Alois. Tiene que hacerlo. ¡Oh, Dios mío, ten misericordia de él!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-112732320781173381?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/112732320781173381/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=112732320781173381' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/112732320781173381'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/112732320781173381'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2005/09/gnesis-y-catstrofe-una-historia-real.html' title='Génesis y catástrofe, una historia real, de Roald Dahl (és una historieta interessant...)'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-16129321.post-112557202626861534</id><published>2005-09-01T12:50:00.000+02:00</published><updated>2005-09-01T12:53:46.270+02:00</updated><title type='text'>primera entrada del meu nou blog</title><content type='html'>Res, estic ací estudiant a la UJI enxufat a la xarxa wireless i evidentment el meu temps d'estudi està continuament assetjat per xats, webs, blogs, gtalks, picasas, hellos, etc, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I com podeu vore ara és un moment d'eixos, quan el hello m'ha dit que he de publicar un blog, pues, blog...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/16129321-112557202626861534?l=dbarreda.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://dbarreda.blogspot.com/feeds/112557202626861534/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=16129321&amp;postID=112557202626861534' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/112557202626861534'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/16129321/posts/default/112557202626861534'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://dbarreda.blogspot.com/2005/09/primera-entrada-del-meu-nou-blog.html' title='primera entrada del meu nou blog'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01114559040696112862</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://farm1.static.flickr.com/187/430728300_5cec5d983f_o.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry></feed>
